Empordà-Maestrat

Tot i que només fa dues setmanes que he tornat a treballar sembla que les últimes vacances que he fet estiguin ja vés a saber on. Tinc la sensació que les voltes per Cadaqués, els Aiguamolls de l’Empordà, el Forcall o la visita a les pintures rupestres de la Cova dels Cavalls siguin coses de temps ben llunyans. Fins i tot la màxima morenor a què ha arribat la meva pell aquest estiu (crec que he fet rècord personal, no per res, si no perquè no hi ha manera de posar-me gaire morena) ha anat marxant tan ràpid com el record d’aquestes dues setmanes d’agost… Sort de les fotografies i de poder-ho explicar aquí al blog perquè no s’acabin d’esborrar del tot i em durin una miqueta més!

La raó de fer Empordà-Maestrat és que portem 14 anys junts amb la meva parella i ni jo li havia ensenyat el meu petit tros de país ni ell el seu. Fins i tot jo mateixa no havia trepitjat mai llocs que tenia ben a prop quan vivia per allà. Ui, sí, com que ara estàs molt lluny!! Doncs teniu raó, Barcelona no està lluny però tots sabem què passa amb el dia a dia. De tota manera, m’he quedat una mica flipada de com de ràpid passa el temps i del que hem trigat a fer el que hem fet aquest estiu. Dóna fins i tot por de com la feina i el dia a dia et poden arribar a absorbir. 

Total, que ara això ja està solucionat i, a més, visitar llocs del nostre propi territori, anar en cotxe amunt i avall i gaudir tant del que tenim per aquí ens ha fet venir moltes ganes de continuar-ho fent, que som molt donats a que quan arriba el cap de setmana sempre tenim feina o ens han passat els dies i no hem fet res. Així que ara toca no tornar-nos a deixar engolir per la rutina.

A l’Empordà vam fer coses com:

Sortir de Roses en una golondrina per arribar al Cap de Creus i tornar. La Costa Brava, aquella part que no està massificada i turistificada, la verge, la salvatge, és preciosa. I poder-nos banyar en aquelles aigües on et podies veure perfectament el cos, els peus i tot el que hi ha baix teu… fantàstic!

Visitar el celler de *lavinyeta a Mollet de Peralada. Els seus vins sempre ens havíen agradat molt però ara encara més després de la visita guiada que vam fer. Ens va agradar moltíssim com treballen, com cuiden el paisatge que tenen al voltant i com tracten els vins. Sembla mentida que d’una compra de dues vinyes hagi sorgit tot això!

Pujar al monestir de Sant Pere de Rodes. Vam fer-ho a la nit, aprofitant la visita guiada feta pel monjo Crispí, una manera teatralitzada i diferent que va valer la pena. 

Gaudir com a nens mirant les tortugues que hi ha al C.R.T de Garriguella. El centre es visita en un moment perquè el recorregut és molt petit, però n’hi ha de diferents tipus, a banda de les pròpies de l’Albera. 

Flipar amb la casa-museu de Dalí a Portlligat. Doncs sí, devia estar com un llum, però no era pas tonto! 😉 Va saber fer-se un gran espai amb les diferents casetes de pescador que va unir. 

Caminar pels Aiguamolls de l’Empordà fins arribar a la platja. És cert que aquest estiu no ha fet molta calor però nosaltres vam acabar mig deshidratats aquell dia, tot i dur aigua que mai hi pensem! No m’estranya que no veiéssim molts animals, devien estar a l’ombra!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al Maestrat vam fer coses com:

Tornar a pujar a una golondrina, aquesta vegada per anar a les Illes Columbretes (reserva natural). Jo n’he sentit a parlar perquè la meva parella és de per allà prop, però dubto que siguin molt conegudes i és un viatge interessant. Són un conjunt de grups d’illots d’orígen volcànic. De totes elles, només es pot visitar l’illa Grossa, en grups reduïts i sempre amb guia. 

Passejar per diferents pobles de la contrada com la Mata, el Forcall, Cervera o Sant Mateu. Tots ells amb alguna cosa pròpia que els feia diferents tot i tenir característiques comunes. Per exemple, al Forcall vam estar al forn de llenya més antic d’Europa en funcionament. Hi vam entrar, vam fer-hi fotos… un encant de gent! I el pa, boníssim! 

Patir una mica de vertígen al barranc de la Valltorta. Pel territori hi ha diferents abrics però nosaltres només vam anar a la Cova dels Cavalls. No sé què tal els altres (hi haurem de posar remei), però la tria d’aquest va estar molt bé. Primer el guia ens va explicar alguna cosa sobre el territori i què hi veuríem a les pintures rupestres de l’abric i un cop allà ens anava parlant de cadascuna de les figures. 

Veure Morella de manera diferent. Hi havíem anat moltes vegades però mai amb visita guiada i fins el castell. A més, per si fos poc, vam trobar el poble de festa, així que vam gaudir per sorpresa de la seva Banda. I tu! Una passada! Ho féien d’allò més bé. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que volíem anar a Berlín i per raons vàries i diverses no va poder ser, no em puc queixar gens de l’estiu que hem passat, perquè a banda d’això, hi ha hagut piscines, platges, festes majors… Un gran estiu, vaja! 😀

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 20’34h

Meteorològiques: ha estat una setmana de xafogor, tot i que avui no es nota tant. Veurem demà, que comença la feina de veritat! Buff!

Físiques: la mandra és quelcom físic? La son? Les poques ganes de fer res?

Psíquiques: no vull tornar a la feina. No porto gens bé haver canviat de lloc. No sé què significa aquest post, si vol dir voler-me enganxar a aquells dies que tan bé han anat, resistir a tornar a treballar… Ni idea…