Flora i fauna del bus
A mesura que ha anat avançant el mes de setembre, hem anat tornant tots al bus, signe inequívoc de què s’han acabat les vacanes. Com deia en aquest altre post, si segueixes una rutina fixa, direcció, hora i transport, t’acabes trobant sempre la mateixa gent.
Doncs aquesta és la flora i fauna que em trobo jo al matí. A veure si algú s’hi reconeix! 😉
- La senyora que tenia uns rínxols preciosos i un dia va decidir que es tallava el cabell ben curt.
- La noia de la mitja melena que no sé com no li posa nerviosa que el cabell li tapi mitja cara d’un costat.
- Les dues amigues que van a la feina (a les quals aquest any se’ls hi ha afegit un jove) i que sempre tenen bon dia. No paren de xerrar i tot el què s’expliquen sembla que és molt divertit.
- L’home que sembla que les coneix, perquè les saluda, però sempre seu a banda.
- Els nois d’algun centre especial: el que parla amb tothom i si no sol, l’altre que l’ignora i el tercer que he vist pel barri baixant (o intentant-ho) els pantalons del personal…
- El que parla de feina pel mòbil durant tot el trajecte i que no sé si té raó però tothom deu fer-ho tot malament perquè tot ho critica.
- El noi amb pereta que sovint llegeix i que ara resulta que també me l’estic trobant sovint a un altre lloc del barri.
- Un altre, que també llegeix, però que es distreu força, perquè té els ulls més posats al què passa al bus que no pas al llibre.
- I la última que ara recordo, la noia que seeeempre s’adorm i que em fa patir, pobre, de les cabotades que fa.
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 18’22h
Meteorològiques: mira que m’agrada la calor, eh?, però no diuen que som a la tardor? Doncs, va! Que arribi de veritat!!!
Físiques: el cos una mica encarcarat d’haver estat fent feina davant l’ordinador.
Psíquiques: per evitar que l’encarcarament arribi a més haig de sortir JA! És diumenge, no? No em puc estar tot el dia a casa… Però abans volia fer un post per aquí, que fa temps que no dic res, i aquest era un d’aquells ràpids de fer.
heheheh, a mi tb em sonen alguns dels teus personatges de la fauna del meu bus, aviam si resultarà que agafem el mateix……
Em quedo tranquil perquè vaig entren i metro, però sí que corroboro que et sols trobar la mateixa gent sovint, i encara que no vulguis, els poses noms com els que els has posat tu.
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
Uff!! Ho sento! Fa molt temps que no entro per aquí i no ho he vist fins ara. Intentaré estar més atenta la propera… No vull deixar, però, de felicitar-te: vuit anys són molts!!!