Skip to content

Poeta Cohen

05/10/2012

A vegades la gent pensa sobre què li agradaria fer en un futur o fa llistes de coses pendents. Jo també ho he fet a vegades però al final he acabat decidint que no em surt gaire a compte perquè no acabo fent gaire del què havia estat corrent pel meu caparró. Millor fer les coses i pensar que és una d’aquelles per la què estàs contenta. Ho vaig pensar l’altre dia que vaig anar al concert de Leonard Cohen.

El vaig descobrir tard i no escoltant-lo a ell sinó a una versió que van fer de Anthem Perla Batalla i Julie Christensen. La cançó em va fer eriçar la pell, sobretot la part de la tornada que diu que a tot arreu hi ha una escletxa per on entra la llum. Em va semblar un missatge més que positiu i potser em va arribar més perquè necessitava escoltar alguna cosa així, que per molt malament que vagin les coses, sempre hi ha l’esperança que hi entri una mica de llum.

A partir d’aquí vaig buscar què més cantava aquest senyor i vaig descobrir-ne el poeta. Les lletres emocionen i la seva veu… Ai, la seva veu! Vaig compar-me dos CD’s que no van parar de sonar en uns dies. Diria que a aquells que ens agrada, ens agrada molt. Quan va venir a Barcelona fa tres anys em va fer moltíssima rabia no haver-me’n enterat abans no s’esgotessin les entrades. I, com molts altres, suposo, pensava que ja no tindria oportunitat per veure’l en directe.

Però sí! Als seus 78 anys ha tornat a Barcelona i aquesta vegada sí que havia estat atenta i feia sis mesos que tenia les entrades. Tres hores més que fantàstiques, cançó rera cançó, sense parlar gairebé res entre elles i amb alguna sorpresa com poder escoltar les veus de les noies que l’acompanyen, una delícia, per cert. Se’m va passar el temps volant i vaig gaudir com una nena petita. 

Aquesta és una d’aquelles coses que hauria pogut tatxar si tingués una llista de Abans de… vull fer… 😉

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 21’11

Meteorològiques: fa dies d’estiu i no de tardor. El dia del concert la nit estava fantàstica!

Físiques: ara bé, però ja no tinc edat per anar de concert i treballar a l’endemà. Què trist!

Psicològiques: cantava les cançons quan vaig anar a retirar les entrades, les cantava el dia del concert i l’endemà. Estic més que contenta per haver tingut la oportunitat d’escoltar-lo. Hi havia moments que el veia tan gran! (Sentit figurat i literal).

Advertisements
2 comentaris leave one →
  1. rits permalink
    06/10/2012 3:34 pm

    “A tot arreu hi ha una escletxa per on entra la llum” preciós!

    Connec poc Cohen i de fet connec més la seva poesia que la seva música. Una amiga de la uni n’és fan incondicional, i ha descrit el concert gairebé igual que tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: