T’enyoro…
Dormo al llit en diagonal, no tinc camises per desbotonar quan poso les rentadores, entro i surto quan vull sense dir res a ningú, menjo el primer que trobo a la nevera, visito la sogra sense massa plans pel cap de setmana, em perdo fent zàpping pels canals, m’adono que hi ha molta gent al meu voltant amb qui fer coses i faig servir la cafetera petita…
Però…
Tinc ganes d’ocpupar l’espai del llit que em toca, que posis la roba com et doni la gana al cubell, de donar-te explicacions d’on vaig i amb qui, de preocupar-me d’haver tret alguna cosa del congelador, de ser qui t’acompanya al poble, que m’avisis que fan el TN, de quedar-me dos dies tancada a casa amb tu i treure la pols de la cafetera gran…
Però sobretot tinc ganes de respondre No, ja ha arribat! 😉
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 21’04h
Meteorològiques: jo ja m’havia acostumat a què no fes tanta calor…
Físiques: una mica de son per haver tornat a la rutina de la feina.
Psíquiques: avui he anat a comprar una cervesa per beure-me-la a casa i he pensat en els moments que ens les bevíem al bar…
susannacircumstancies.wordpress.com 
Enyorar és bo. Imagina’t que marxa i no l’enyores gens. Mal senyal, oi? A més, és una marxa amb tornada, pel que sembla. Una mica de paciència.
no se que passa però quan fas un post amb una cervesa a la ma sempre hi acabes encabint coses personals.
I ja ha tornat?
l’enyor tb és part de l’amor. Farà la retrobada més dolça.
Jjajajajajaj! Sí, XeXu, si no l’enyorés em plantejaria què faig vivint amb ell!
Segurament, Pons, però aquest post és una mica trampa perquè ja l’havia començat a pensar la nit abans, quan em vaig adonar de com dormia i el vaig escriure després de la cervesa…
No, rits, encara no… Aix!