Dublin? Dublin!

Si mirem aquest post que vaig publicar l’estiu passat us preguntareu “per què Dublin, doncs?” Dublin és el de menys. L’important era que mai no he viatjat sola, que aquesta vegada ha sorgit així i que no ho he volgut desaprofitar…

La cosa va anar així: havíem parlat de fer, en la mesura del possible, una escapadeta similar a les què havíem fet els dos últims anys,  una a Canterbury i l’altra a Cork. Però nois, mireu per on, que aquest any l’Àngel es despenja dient que no en té ganes… Jo no tenia ganes de perdre la tirada però haig de confessar (per molta ràbia que em faci) que quan vius en parella es fa mooooolt més difícil fer qualsevol cosa sol. Perdoneu però algú ho havia de dir! Així que m’ho vaig estar pensant molt si hi anava o no. Però resulta que l’empenteta que a vegades necessitem va arribar de la ma d’una companya de feina: li havien donat una beca i se n’anava a Limerick. De seguida vaig dir-li “doncs aniré a veure’t!” I ja va estar fet. No sé si ens trobarem ni si ens trucarem tot i que hi estarem els mateixos dies a Irlanda. L’important és que hi vaig sola. 

Sola perquè tot i que vaig pensar anar a prop de Limerick, Galway per exemple, em va fer enrere les hores que hi ha de camí des de l’aeroport de Dublín, que és on aterro. Em feia molta mandra passar-me tres o quatre hores en un tren o un bus. Al cap i a la fi podia triar el lloc i el curs d’anglès que volgués, no com ella que li ha tocat on li ha tocat… I hem quedat que el lloc no era l’important, oi? 😉

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 14’24 (quina gana!)

Meteorològiques: al seu ritme… Aquest any no sé si hi haurà estiu. Tot i que avui crec que no hi ha núvols al cel.

Físiques: en baixa forma. Coses de dones!

Psíquiques: molt emocionada pel viatge, temerosa de sentir-me sola, amb ganes de visitar llocs, de poder conéixer gent nova sense el “suport” de ningú que vingui amb mi…