Una mica d’Éire

No m’agrada gaire descriure viatges de més de 10 dies en un post perquè, o bé el post no s’acaba mai, o bé em deixo la meitat de coses per fer-lo més curt. Per tant, què tal unes imates?

La primera és del castell anomenat Barryscourt, pertanyent a la família Barry, una de les més importants de Cork (de fet, els colors de la família són els de la bandera de la ciutat, el blanc i el vermell). Les tower-houses es podien trobar arreu d’Irlanda: són cases fetes torre, com una manera de fortificar-les. D’aquesta n’han restaurat la primera i segona planta, així que es pot visitar i veure accessoris i mobles del segle XVI.

El dia que vam arribar a Cork era festa local i l’escola havia organitzat un viatge al Barryscourt Castle i a Youghal, un petit poble de la costa. La veritat és que hi havia poca cosa més a veure que el que us ensenyo a la foto d’aquí a baix, però com tots els pobles de per allà, al menys aquesta és la meva opinió, li poses unes floretes a les façanes i uns colors a les casetes, i au, moníssim. De tota manera, si estàs al costat val la pena apropar-t’hi però si no, segur que hi ha alguna cosa més interessant.

El segon dia de la nostra estada ens vam quedar per Cork i una de les coses que més ens va cridar l’atenció va ser la Universitat de Cork. Veient la foto, qualsevol no intenta fer una carrera aquí! Trobo que no té res a envejar al Trinity College de Dublin, que potser té més anomenada.

A Kinsale hi havíem d’anar sí o sí. A banda que quan vaig estar mirant per internet abans d’agafar l’avió ja vaig veure que el poblet tenia bona pinta, uns frikis de la cuina com nosatres, amb blog inclós, no podíem deixar d’anar al que diuen que és la capital gourmet d’Irlanda! A part de que és cert que sí que es nota en l’ambient i que es menja molt bé, era una village molt cuca, a la vora de la mar, amb les barquetes, les cases de colors… Una monada, vaja!

El cap de setmana del 7 i el 8 vam estar a Dublin, i “muy a mi pesar” que diuen en castellà, em va sobrar un dia sencer. No dic que no hi hagués racons bonics, però bé, si heu llegit el post anterior ja sabeu que em va decebre una mica. De fet, ara que hi penso, potser és que vaig trobar una ciutat més feta pols del que m’esperava, i el que més em va agradar són zones més arreglades com la de Temple Bar.

I ja per acabar, la visita al poble d’on va sortir el Titanic abans d’enfonsar-se. Doncs sí, no en tenia ni idea, però quan arribes allà te n’adones perquè, evidentment, arreu et trobes amb souvenirs del vaixell. No era aquesta la raó, per tant, per la qual hi vam anar, sinó que ens havien parlat força bé i estava a només 20 minuts en tren de Cork. Quasi que va durar més el viatge en tren que la visita! Sí, exagero, però és veritat que també era molt i molt petit. Però encantador!

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 16’33h

Meteorològiques: Està una mica núvol. Suposo que perquè no trobem a faltar el temps d’allà i fer-nos més fàcil la tornada a la rutina… 😉

Físiques: No ho entenc… He deixat les energies a Irlanda???

Psíquiques: La veritat és que no tinc gens de ganes de tornar a la rutina. M’ho he passat força bé i suposo que compartir aquestes fotos amb vosaltres és una manera de no acabar d’aterrar del tot…