Com una criatura
Feia temps, molt de temps, que volia anar a Irlanda. Fa uns 10 anys vaig anar a practicar l’anglès amb una amiga però va guanyar la opció Londres. Res a dir perquè la ciutat em va agradar moltíssim i no descarto poder tornar-hi. L’any passat, vaig anar a Canterbury gràcies a les ajudes de formació de la Generalitat. Irlanda tampoc no era contemplada com una opció.
Així que aquest any ja havia decidit que sí o sí hi anava. Sabia que en tenia ganes, que em feia il·lusió, que estava en el top 10 de les meves destinacions, que hi havia moltes coses interessants per veure… El que no em pensava és que reaccionaria com una criatura:
Aquests dies l’Àngel està treballant a casa i, com que necessita l’ordinador, jo estic pululant al voltant només per si va al lavabo, a mocar-se o el que sigui, i puc mirar la web de turisme d’Irlanda ni que siguin dos segons; en les nostres converses no existeix res més que quina roba vol endur-se, que anirem aquí o allà, que mira quin poblet més pintoresc, que he imprés una llista amb les coses que es poden fer,… I, evidentment, més que converses són monòlegs. El persegueixo allà on va, xerra que xerra, fins i tot saltant al voltant seu, posant-li els papers davant la cara… Quina paciència què té!
Mai no havia buscat tantes coses a cap viatge (tret del de La Rioja, que fins i tot tenia apuntat a quin restaurant dinàvem cada migdia), ni les havia buscat amb tanta ànsia, amb por que se m’escapi alguna cosa important, o pensant que potser vull anar a llocs que no hi podré arribar per temps i hauria de buscar als voltants d’on ens hi estem…
En fi, que en el fons del fons aquest viatge és per continuar millorant la llengua, i tot el que ens poguem trobar després benvingut serà. Ara deixaré reposar la carpeta amb totes les fotocòpies i d’aquí uns dies la tornaré a mirar, somriuré com si fos una criatura, i em deixaré guiar per allò que més m’atregui en aquell moment…
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 15’47 (m… faig tard al curs!)
Meteorològiques: Xafogor asquerosa! Mmmm… què bé que estarem al sud d’Irlanda!!!
Físiques: Cansada per l’anguniosa calor aquesta que fot avui, se’m tanquen les parpelles però no puc fer becaina perquè haig d’anar a un curs… Ppppffff!
Psíquiques: Quina il·lusió que em fa compartir aquestes notícies amb vosaltres!!!!
susannacircumstancies.wordpress.com 
Esperem que a l’Àngel no li passin les ganes d’anar-hi si està treballant i l’atabales tant! Calma dona, que ja ho deus tenir a tocar. No n’hi ha per tant ara, no? guarda les energies per quan siguis allà.
segur que serà un viatge fantàstic!
jo no hi he estat. assignatura pendent!!!!
Jajjaaja, té molta paciència, XeXu, moooolta! Ja està, ara que ja he lligat unes coses que volia estic més calmada… Alguna cosa em diu que per molta energia que gasti ara, encara me’n quedarà quan hi arribi.
A la tornada t’explico si val la pena, rits, que segur que sí. A vegades, quan t’esperes molt una cosa, després no és per a tant, però aquesta vegada crec que no tornaré decebuda. Jo també espero que sigui fantàstic! Gràcies!
Preparatius de viatge? Senzillament genial! M’encanta! Irlanda també és una de les destinacions que tinc a la meva llista personal, però aquest any no podrà ser. Això sí!: espero una bona crònica amb fotos i recomanacions d’allotjaments i totes aquestes coses, eh?? 😀
Que tingueu bon viatge!!! I l’Àngel, molta paciència! hehehe, tot i que sé, per experiència, que si estan enamorats, la paciència els ve sola! 😉
Oi que els preparatius tenen un què???!!!! I tant que en tindreu, de crònica! Amb la il·lusió que em fa!! Sobre els allotjaments, igual que a Londres, poc útil et podré ser. Com que fem un curs, tenim l’allotjament a uns apartaments buscats per l’acadèmia, però bé, també hi haurà crònica d’això, que pot ser molt divertit!
Gràcies, Núr!
Irlanda!!! a mi em va agradar moltíssim. La meva amiga va escriure un llibre de una historia que passava allà, al poble de Kinsale y vam ana a veure-ho. Era molt bonic. No tinc massa clar si hi es al sud pero si passeu per a prop us agradarà.
Bones vacances….(per fi he tingut una mica de tempos d’estranquis per mirar tots el blogs…)
Perdona les faltas d’ortografía
Anem prop de Kinsale i segur que el visitem perquè ja he investigat i és d’allò més bonic!!!
Tranquila, que jo també estic una mica out pel que fa a comentaris… Per cert, no et disculpis per les faltes!!!! M’agrada que escriguis en català! 😉