Vacances, mares i neteja
L’altre dia vaig fer una llista amb les coses que volia fer abans d’anar cap a Irlanda, i al final només n’he fet una, i perquè tenia la cita concertada… Veig que continuo fent llistes inútils que no compleixo! Sé que no aniré a buscar la samarreta, a portar allò a la tintoreria ni a fer una última piscina al gimnàs…
Ahir tenia mitja hora entre la classe d’anglès i el sopar amb els amics i la vaig “aprofitar” agafant una baieta (paraula que existeix perquè l’he buscada al diccionari) i netejant un armariet de la cuina. Perquè això sí que ho penso fer, sigui com sigui, HAIG de netejar el pis. I no perquè estigui especialment brut (bé, una mica de pols sí que té) sinó perquè en aquest sentit les mares ens han fet molt de mal. En tot cas la meva!
Recordo que els dies abans de marxar cap a Andalusia a veure la família, casa meva estava completament desmuntada. S’havia de netejar ABSOLUTAMENT TOT, l’interior dels armaris, les cortines, les làmpades… La meva mare no es deixava absolutament res sense escombrar, rentar o pulir. Fins i tot hi havia anys que era el moment de pintar les parets!!!
D’acord, igual amb el pas del temps he magnificat el tema, però sí que recordo molt bé com flipava quan tornàvem, era com si estrenéssim pis: es notava que la casa havia estat buida durant més de 15 dies i estava fosca i una mica desangelada, però em podia reflexar al terra, el sofà no tenia cap arruga, tot estava ordenat i al seu lloc, la nevera estava oberta i desendollada… Després de tot el brogit de la família i d’haver estat unes setmanes sense horaris i amb una rutina diferent, era molt gratificant tornar a aquella calma, i tota la feina que havia fet la meva mare abans de marxar em tornava a situar a lloc.
Jo no arribo als seus extrems…
.Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 16’32h
Meteorològiques: Anit va ploure i sembla que ha refrescat una mica, però avui encara no he sortit al carrer per comprovar-ho.
Físiques: Millor no hi penso, que si no no m’hi poso!
Psíquiques: Tot i no arribar als seus extrems us deixo, que marxo diumenge i tinc moltes coses per netejar! 😉
susannacircumstancies.wordpress.com 
Jajaja jo també m’he proposat el mateix, deixar la casa ben neta per quan marxi, apart de tirarme una bona estona obrint y tancant el “despensero” per veure com m’ho puc muntar per menjarme tot i no comprar més menjar fins que torni. Clar solament n’hi ha lo que mai menjem…llaunas de llentías, etc….
Realment es una mica dur netejar ara pero quan tornes s’agraeix moltíssim… Força!!
I ja veuràs com t’enamoraràs de Kinsale…
ostres, això m’ho hauria d’aplicar jo!!! com em costa netejar!!!!! però ni marxar ni res. potser si que miro de deixar-ho tot ordenadet, xò neteja a fons,….. és allò de: ja ho faré demà!
ja queda menys!!!!
Noies, al final he netejat menys del que m’havia proposat però el suficient com per no tenir mala consciència… L’altre tema no em preocupava gens: a l’Àngel li surten coses ben bones amb el que hi hagi a la nevera…
Així que tot a punt i volant d’aquí a unes horetes!
És veritat que fa patxoca veure la casa neta, però jo m’acosto més a la posició de la gerra: SEMPRE hi ha millors coses a fer que, per exemple, posar una rentadora de cortines (de fet, jo ni en tinc, de cortines).
Sí, he tornat. gairebé dos mesos al marge de la blogosfera. Torno amb ganes…