Matinada
Tot i ser diumenge m’he despertat a les 6:30 del matí per esmorzar amb l’Àngel, que marxa quatre dies fora. En comptes de tornar-me a dormir, m’he estat una estona mirant el balcó des del llit. A aquestes hores hi havia una calma que no sé descriure, una llum que semblava artificial de tan bonica i un airet que m’ha fet venir ganes de tapar-me amb els llençols. Veig com es mou la samarreta blanca que ahir vaig rentar a mà. No sé si amb el moviment contesta a les campanes o bé està jugant amb les cortines…
Estic aprenent a què bona part dels meus dies siguin com aquesta matinada.
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 8’08h. Bon dia!
Meteorològiques: Un punt de fresqueta dolça…
Físiques: Una certa somnolència mandrosa…
Psíquiques: Vaig fent, a vegades més ràpid i a vegades menys. Cada vegada em sento més lliure de les meves pors i les propies pressions…
susannacircumstancies.wordpress.com 
Mirar amb quina llum s’enceta el Diumenge, com el carrer -poc a poc- comença a vestir-se, és una carregada de bateries per la resta del dia que faig sovint.
El punt-i-seguit, després de la dutxa, és anar a buscar un forn que hagi obert ja. Un diumenge, sense croisants, no és un diumenge. 🙂
Mira, em resulta un panorama perfecte si amb el moviment de la samarreta, i la fresqueta, t’haguessis tornat a dormir plàcidament. Això és vida. Encara que sigui diumenge, és sinònim de vacances.
M’encanta aquesta fresqueta matinera, tot i que desaparegui de seguida. Aquestes hores semblen màgiques, oi?
Aquest ‘anar fent’ és culpa de la calor que ens té totalment ensopits… Quina angúnia!
La fresqueta que tenia quan vaig escriure el post i la calor que fot ara que contesto els vostres comentaris! Avui no es mou ni una gota d’aire, mainada!
M’agradaria fer això que dius òscar, però et pots creure que sóc incapaç? Primer perquè m’agrada dormir, i mai no aconsegueixo parar el despertador amb temps suficient per no sortir corrents del llit. I això del croissant, sempre m’acaba fent mandra sortir… Quin panorama!
La gràcia era no tornar-me a dormir, XeXu. Sentia que em trobava a gust amb mi mateixa i estava assaborint el moment. Si m’adormo no me n’entero!
Sí que tenen un punt de màgia, Núr! Sigui al matí, a la nit, fent un cafè o quan sigui, però l’important és saber trobar moments per nosaltres i gaudir-los.