Sara Baras
Un mes i un dia després de comprar les entrades per fi la veig actuar. No l’havia vista ballar més de tres minuts en alguna promoció de televisió o similars, ni l’havia sentida parlar més de tres en cap entrevista, però per la raó que sigui, feia molt de temps que tenia ganas de veure un espectacle seu.
El diumenge 14 a les set de la tarda vaig obrir la boca i no la vaig tornar a tancar fins les nou (tret d’algun moment puntual). Vaig gaudir moltíssim de Esencia, última actuació que fa, diu, fins d’aquí uns 2 anys. Trobo que ella balla molt bé però la resta de ballarins de la companyia crec que no tenen res a envejar-li. No parlo de tècnica, que d’això no en sé, però les coreografies de grup em van fer gaudir moltíssim.
Hi va haver la mesura justa de “zapateao” per no cansar-se, la justa de cante “jondo” i la justa de temps de cada ball. D’un espectacle de dues hores, no arriba ni a cinc minuts que potser pensés que se’m feia llarg o pesat. No sabia ben bé què anava a veure, però el que vaig trobar em farà repetir.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 13’15
Meteorològiques: Plou.
Físiques: Mals menors…
Psíquiques: Igual ara m’apunto a fer classes de flamenc, qui sap!
susannacircumstancies.wordpress.com 
No és el tipus d’espectacle que m’agradi. Potser em passaria com a tu, que després m’agradaria, no ho sé, però aquesta musica tampoc no m’estira gaire.
De totes formes la diversitat és enriquidora sempre i el flamenc és una de les representacions d’una cultura i comunitat molt extenses, que com han demostrat sempre tenen a grans artistes mundials.
Salutacions
A mi la música tampoc, però sí el ball. No sé, potser té a veure que els meus pares són andalusos, o que he provat de tot: dansa del ventre, balls de saló, sevillanes, sardanes… O potser simplement és curiositat i inquietud.
Una abraçada!