Skip to content

La princesa i el pèsol

10/02/2010

Anit, a casa dels meus pares, em va costar molt quedar-me adormida i em preguntava per què si, al cap i a la fi, era el meu llit de sempre, de quan era petita. Al final vaig notar que el llençol s’havia escapat de la part de baix i que això em molestava als peus.

Aleshores vaig pensar en el conte de la princesa i el pèsol. Sabeu? Aquell que fan dormir una noia damunt 20 matalassos on a sota hi ha un pèsol. Si no pot dormir perquè li molesta és que és de sang blava. En el meu conte els protagonistes eren en Mickey i la Minnie. No recordo gaire més d’aquells col·leccionables, tret del color negre del llom perquè a la portada hi havia el dibuix d’un rodet d’aquells de pel·lícula. I també que devia ser de la Disney perquè tot i que eren contes populars eren protagonitzats per Pluto, Daisy i companyia.

Els recordo amb tendresa. Potser perquè van ser les meves primeres lectures o vés a saber. Igual com la col·lecció de llibres de Barri Sèsam i els seus experiments. Seguint les seves instruccions vaig fer el meu primer telèfon amb pots de iogurt.

És una llàstima que a no els tingui. La meva mare no és de guardar i no recordo si els va llençar o regalar. El cas és que m’ha fet molta gràcia que m’hagin vingut a la ment i no dubteu que si coincideix que tinc una criatura petita i els puc aconseguir d’alguna manera, miri de fer-ho.

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 15’50h

Meteorològiques: em sobta el solet que fa a Barcelona comparat amb la tramuntana que acabo de deixar a l’Empordà.

Físiques: em couen una mica els ulls. Deu ser d’haver dormit malament.

Psíquiques: Mireu què pot fer una mica d’insomni i un llençol mal posat!

Anuncis
7 comentaris leave one →
  1. 10/02/2010 9:27 pm

    Sempre és sorprenent com ens arriben a la ment algunes coses a través d’unes altres que aparentment no hi tenen res a veure. La nostra cadena de pensaments es pot allargar molt fins fer relacions d’idees estranyíssimes. Però jo penso que si es pot arribar d’uns temes a altres a base de relacions d’aquest tipus, per alguna cosa deu ser, el nostre cap les haurà organitzat així per alguna cosa.

  2. 10/02/2010 9:39 pm

    Jo tampoc tinc cap conte dels que m’havien regalat quan era petita. Les meves germanes es van encarregar de “destrossar-los”. Però els recordo amb molta estima. Per cert, crec que ara en reediten alguns amb format “antic”.

  3. massitet permalink
    13/02/2010 2:03 am

    Podem anar a veure si els trobem al Mercat de Sant Antoni. Pot ser un bon pla per a un diumenge solejat i fred de febrer, no?

    Beset, bonica!

  4. susanna permalink*
    13/02/2010 5:51 pm

    A mi també em sorprèn molt això, XeXu, i en sóc una especialista!! Hauria d’escriure totes les connexions aquestes que faig.

    Suposo que si t’agrada llegir, sempre deus recordar les primeres lectures amb emoció. És cert que tornen a fer aquests tipus d’edicions, però els que he vist a les llibreries o quioscos no són com la que jo tenia. De tota manera gràcies per la informació, Núria!

    Hola massitet! No hi havia pensat en el Mercat de Sant Antoni i pot ser una molt bona opció! Som-hi, doncs!

  5. caterina permalink
    14/02/2010 7:54 pm

    Doncs jo he de confessar, no sé si amb certa vergonya, que no conec el conte amb el títol del qual has titulat el teu post… En canvi, jo tenc la sort de que encara conserv tots els contes de quan era petita. En tenc unes nou bosses plenes i quan els tenc a la mà…, és una sensació molt maca. T’adones del pas del temps però també retornes a aquells moments en que tot era meravellós i innocent, com bé te deu haver passat a tu quan has tornat a dormir al teu llit de la infància. Un post molt tendre 🙂

  6. 17/02/2010 1:48 pm

    Sí que és veritat que de vegades hi ha coses que fan saltar mecanismes de la memòria inesperats. Un cop, estant de maniobres mentre feia la mili (sí, jo la vaig fer) vaig obrir un suc de llauna (aquelles llaunes petitones, em sembla que ja no se’n fan), després de potser 15 anys sense beure’n, i al primer glop em van venir de cop tants records d’infantesa que em va caure la llagrimeta i tot.

  7. susanna permalink*
    18/02/2010 1:44 am

    No dona, sense vergonya! Jo no he llegit molts clàssics, Caterina! Nou bosses!!! Ooooh, quina enveja! M’ha agradat recordar-los! Gràcies pel comentari!

    Jo també ploraria si hagués fet la mili Manel! Jajjaaj! No, ara en serio, és curiós el que fa la nostra ment. Te la devies beure ben a gust, oi? Gràcies per seguir passant per aquí!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: