La princesa i el pèsol

Anit, a casa dels meus pares, em va costar molt quedar-me adormida i em preguntava per què si, al cap i a la fi, era el meu llit de sempre, de quan era petita. Al final vaig notar que el llençol s’havia escapat de la part de baix i que això em molestava als peus.

Aleshores vaig pensar en el conte de la princesa i el pèsol. Sabeu? Aquell que fan dormir una noia damunt 20 matalassos on a sota hi ha un pèsol. Si no pot dormir perquè li molesta és que és de sang blava. En el meu conte els protagonistes eren en Mickey i la Minnie. No recordo gaire més d’aquells col·leccionables, tret del color negre del llom perquè a la portada hi havia el dibuix d’un rodet d’aquells de pel·lícula. I també que devia ser de la Disney perquè tot i que eren contes populars eren protagonitzats per Pluto, Daisy i companyia.

Els recordo amb tendresa. Potser perquè van ser les meves primeres lectures o vés a saber. Igual com la col·lecció de llibres de Barri Sèsam i els seus experiments. Seguint les seves instruccions vaig fer el meu primer telèfon amb pots de iogurt.

És una llàstima que a no els tingui. La meva mare no és de guardar i no recordo si els va llençar o regalar. El cas és que m’ha fet molta gràcia que m’hagin vingut a la ment i no dubteu que si coincideix que tinc una criatura petita i els puc aconseguir d’alguna manera, miri de fer-ho.

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 15’50h

Meteorològiques: em sobta el solet que fa a Barcelona comparat amb la tramuntana que acabo de deixar a l’Empordà.

Físiques: em couen una mica els ulls. Deu ser d’haver dormit malament.

Psíquiques: Mireu què pot fer una mica d’insomni i un llençol mal posat!