Tot tipus de desordre

A l’escriptori del meu ordinador hi deu haver trenta icones entre documents, carpetes, accessos directes i etcèteres. Hi ha coses que podrien estar perfectament dins d’altres carpetes, ben col·locats i ordenats. Però resulta les carpetes, si bé van començar a tenir un ordre, ara ja l’han perdut.

Si només fos això el que no està on toca, rai! Si ara poguéssiu mirar el que jo veig, trobaríeu una taula plena de papers, clips i llapis, caixetes, folis i, fins i tot, dos pots de vidre de iogurt que encara no he dut a l’escola. A la dreta, el llit està soterrat. Damunt hi ha carpetes, els temes de les oposicions que ja podria haver recollit perquè fa un mes que no me’ls miro, un àlbum amb les fotos per enganxar, tres bolsos…

I si poguéssiu entrar dins el meu caparró sentiríeu més del mateix: un embolic, un caos d’idees, de pensaments… La meva ment és una cosa completament desordenada, caòtica. És igual si estic pensant què haig de fer per dinar o quina escola triar pel curs que ve. No sé trobar la carpeta de les prioritats i ho tinc tot amuntegat. No veig la manera de com posar tot a lloc i així deixar de malgastar energia en les decisions, les accions…, la manera de viure, en definitiva, i de sentir-me menys perduda.

Potser és que no ho recordo, però diria que abans jo no era així. O potser sí, però el volum de coses a classificar era menor i per això no es notava tant el caos. El cas és que l’espècie humana és estranya: per què no aconsegueixo tenir res al seu lloc, si l’escampall no m’ha agradat mai?

 

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Meteorològiques: fa sol així que hauria de buscar la carpeta de les feines de casa. Hi ha d’haver una etiqueta que diu “posar rentadores”.

Físiques: amb això que és festa a Barcelona m’he passat tot el matí sense fer absolutament res. Per què posar-se a ordenar carpetes si pots estar tirada al sofà?

Psíquiques: ara arriba l’hora de fer el dinar i em pregunto per què no he aprofitat el matí per fer més petit el caos.