Skip to content

Tot tipus de desordre

01/06/2009

A l’escriptori del meu ordinador hi deu haver trenta icones entre documents, carpetes, accessos directes i etcèteres. Hi ha coses que podrien estar perfectament dins d’altres carpetes, ben col·locats i ordenats. Però resulta les carpetes, si bé van començar a tenir un ordre, ara ja l’han perdut.

Si només fos això el que no està on toca, rai! Si ara poguéssiu mirar el que jo veig, trobaríeu una taula plena de papers, clips i llapis, caixetes, folis i, fins i tot, dos pots de vidre de iogurt que encara no he dut a l’escola. A la dreta, el llit està soterrat. Damunt hi ha carpetes, els temes de les oposicions que ja podria haver recollit perquè fa un mes que no me’ls miro, un àlbum amb les fotos per enganxar, tres bolsos…

laberint_hortaI si poguéssiu entrar dins el meu caparró sentiríeu més del mateix: un embolic, un caos d’idees, de pensaments… La meva ment és una cosa completament desordenada, caòtica. És igual si estic pensant què haig de fer per dinar o quina escola triar pel curs que ve. No sé trobar la carpeta de les prioritats i ho tinc tot amuntegat. No veig la manera de com posar tot a lloc i així deixar de malgastar energia en les decisions, les accions…, la manera de viure, en definitiva, i de sentir-me menys perduda.

Potser és que no ho recordo, però diria que abans jo no era així. O potser sí, però el volum de coses a classificar era menor i per això no es notava tant el caos. El cas és que l’espècie humana és estranya: per què no aconsegueixo tenir res al seu lloc, si l’escampall no m’ha agradat mai?

 

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Meteorològiques: fa sol així que hauria de buscar la carpeta de les feines de casa. Hi ha d’haver una etiqueta que diu “posar rentadores”.

Físiques: amb això que és festa a Barcelona m’he passat tot el matí sense fer absolutament res. Per què posar-se a ordenar carpetes si pots estar tirada al sofà?

Psíquiques: ara arriba l’hora de fer el dinar i em pregunto per què no he aprofitat el matí per fer més petit el caos.

Advertisements
8 comentaris leave one →
  1. 01/06/2009 3:13 pm

    La vida ens fa canviar segons el que ens va passant,a vegades a millor i d’altres a pitjor. També potser va a èpoques segons l’estrés, l’estat en que ens trobam. I un dia de tant en tant de no fer res està bé. Els dius festius a vegades són per això Ja arribaran temps més ordenats 🙂

    • susanna permalink*
      03/06/2009 12:19 am

      És veritat que tots passem per etapes, però ara ja fa massa temps que estic instal·lada en el caos… Haig de saber quan toca no fer res i poder gaudir de veritat dels dies de festa. De tota manera, sí que confio que arribin dies més ordenats!

  2. 01/06/2009 3:30 pm

    Benvinguda al món de l’entropia. Jo en sóc el seu ambaixador, i estic aquí per ajudar-te en el que calgui. Si bé casa meva fa pena, i li cal un repàs, no t’explico com estan les coses dins el meu cap. No t’ho explico perquè això significaria ordenar-les, quina mandraaaaaa.

    Fes una foto del teu racó de l’ordinador com vaig fer jo, home, que així veurem el caos des del que escrius.

    • susanna permalink*
      03/06/2009 12:21 am

      La teva casa no fa pena que jo he “vist” el teu estudi i està molt net i molt clar! Jejejej!
      Vaig posar la foto del laberint com a metàfora de que estic una mica perduda perquè la de la taula de l’estudi ja l’havia posat en un o dos escrits més avall i em semblava massa. Que no ens fixem en les coses, XeXu, que no ens fixem!

  3. 01/06/2009 6:10 pm

    Si això teu és un desordre, vaja, no vegis com et consolaries si fossis a prop meu, la mare del Tano, de vegades no trobo ni les calces…jejejeje, i per cert, merci per la visita, ens tornarem a llegir!!!

    • susanna permalink*
      03/06/2009 12:23 am

      Jo les calces sí que solc saber on les tinc. Però si les perdés tampoc no passaria res, em preocupa més tenir les idees desordenades, que aquestes no me les pot posar a lloc ningú.

      Ja em llegies…

  4. 04/06/2009 9:12 am

    Jo necessito tenir les coses amb un mínim d’ordre sinó me sento perduda…

    • susanna permalink*
      05/06/2009 11:36 am

      I jo! El problema és que tot i que sé la solució, no hi ha manera que l’apliqui! Quines coses té la ment humana!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: