Fa cinc anys
Més o menys a aquesta hora fa cinc anys, un munt de gent s’anava amuntegant pels volts de la catedral i els primers convidats arribaven a La Almudena. Que nooooo! Que era broma! Amb aquest post el que vull compartir amb vosaltres és que fa cinc anys que no fumo! (Consti que vaig estar a punt d’aplaçar la decisió quan em vaig adonar que coincidia amb la boa).
Més o menys a aquesta hora fa cinc anys, anava a treballar sense fer aquell gest automàtic d’encendre un cigar abans d’entrar i després de sortir dels FGC. Feia temps que anava fent intents però fins aleshores no ho havia aconseguit. Suposo que la cosa es posava lletja: fumar un paquet diari quan fas jornada completa a una botiga (de 10 a 14h i de 16 a 20h) on està prohibit, vol dir que els 20 cigars cauen entre el migdia i la nit. Això i altres indicacions vergonyoses em van ajudar a prendre la decisió definitiva.
La veritat és que, escoltant altra gent, jo vaig tenir sort. El primer dia no vaig tenir gens d’ansietat i els dos dies següents, sí que vaig notar que em faltava alguna cosa però els xupa-xups ho van arreglar de seguida. A més, tampoc no em vaig engreixar. Amb el temps he passat per alguna d’aquelles situacions que ben bé podien haver fet que hi tornés però el cert és que poques vegades més hi he pensat. Imagino que el fet que la gent del teu voltant no fumi, fa més fàcil deixar-ho.
Si ara n’encengués un crec que em marejaria i tot però, evidentment, no cal fer la comprovació empírica. 😀
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Meteorològiques: Algun núvol intenta tapar el sol… Ho aconseguirà.
Físiques: Em dura el mal de cap d’anit.
Psíquiques: Allò que em deia la meva mare de “Susanna, la obligación antes que la devoción”… Doncs que jo tinc ganes de fer el contrari. I ja veig que, al final, ni una cosa ni l’altra… Estic tonta com el dia.
susannacircumstancies.wordpress.com 
Ai que ja ens hem retrobat jajaja.
Fumar és dolent! I no serveix per a res. Jo vaig fumar un temps i me’n vaig adonar que només aportava coses dolentes.
Algun cop he tingut la temptació de fumar-ne algun, però a la meitat ja m’he cansat 🙂
Felicitats! I que continues molt més temps sense fumar.
Va ser una molt bona decisió, per la que et felicito. Jo no he fumat mai, i m’ha passat al revés que tu, ho tenia massa a prop. Tot i així, he resistit. I n’estic content.
Cada vegada que passo per aquí em pregunto qui deus ser, ja que t’he vist dir en més d’un blog frases com ‘quan jo tenia un blog anònim…’. Ho sento, no ho puc evitar, sóc curiós de mena, és més fort que jo.
glutoniana! No deus donar l’abast de tants blogs que tens!! Si hagués fumat poc no ho hagués deixat, suposo, perquè la veritat és que m’agradava. Però una calada segur que m’enganxa ben fort així que no he tornat a fer-ne cap ni una més.
Estic encantada del nostre retrobament!
Jajaaaaajjjjaaa!! Segur que jo he dit això en algun blog, XeXu???
La veritat és que no val la pena provar-ne cap, però mira, jo em vaig sentir més forta i més gran… Xorrades d’adolescència.
Carinyuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Eres una màquina: ho vas fer a l’estil nineta: con dos cojones! Ni parxes de nicotina ni res!
Si és que eres increible! Felicitats!
Besets amor!!!
Això mateix, ninu! A l’estil del meu cognom! Jajajajaj!!!
Petonets!
moltes felicitats, Susanna!
això si que s’ha de celebrar!
jo no recordo quin dia vaig deixar de fumar. la veritat és que ho vaig intentar vàries vegades, xò no me’n sortia fins que un dia vaig seure en mi mateixa (quina frase més rara m’ha sortit) i vaig veure que, de fet, fumar no anava amb mi. Des d’aquell dia, no fumo, xò si em ve mooolt de gust algun dia, doncs tampoc me n’estic. És allò de fumadora social (que cada vegada que escric no m’agrada com sona, xò bueno….)
per cert, si et serveix, jo amb la super boda comparteixo aniversari i sant! imagina’t quina il·lusió em va fer el dia que em vaig enterar!!!
Hola rits!
Jo no ho hagués deixat si només hagués fumat de tant en tant, o fos fumadora social (que bé que entenc aquesta paraula!) però no era així, jo fumava mooooolt més.
Sant també?!!! Quina creu!!! 😉