Ja en són nou
No recordo el dia que va ser ni per què et va agafar aquell rampell, però recordo que vaig riure molt i molt quan em vas agafar pels braços i em vas començar a moure d’un costat a l’altre mentre cantaves “and I’ve got you under my skin” i la resta tararejada perquè no en sabies la lletra. Jo anava d’aquí cap allà cada cop que tu volies que el meu cos seguís el ritme de la música (o el ritme que tu li donaves, millor dit). Em vas abraçar fort i vas continuar movent-me per l’estret menjador. Vaig riure tant que sovint has tornat a repetir el ball. I jo he continuat rient…
Al final va acabar sent la cançó del nostre casament, que vam ballar com vam poder. I jo vaig tornar a riure molt.
I l’Anna, sense saber-ho, em va fer emocionar perquè va ser un dels primers fox-trot (quasi diria que el segon) que ens va fer ballar. Ara ja sabem que la cançó és un fox-trot, que quan ens vam casar no en teníem ni idea! I ara ja sabem com es balla un fox-trot, també.
Un any de casats, encara no, però 9 anys junts… No canviaria cap petó, carícia, abraçada o mirada de les que m’has fet en aquest temps per res del món.
Mira, sona la nostra cançó: Under my skin . La ballem com tu i jo sabem? Ja se’m torna a escapar el riure…
Mira com aguanta! Podré conservar-la nou anys més?
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Meteorològiques: Encara que plogui, que ho acabarà fent, no m’importa gaire.
Físiques: Tot just m’acabo de llevar però tinc la sensació que estic massa contenta perquè res em pugui cansar avui.
Psíquiques: 😀 (És que no cal dir res més!)
susannacircumstancies.wordpress.com 
suposo que en la versió del sinatra, oi? felicitats pel bonic trajecte plegats.
quina entrada més maca…aquests sentiments són els que mouen el món!!!…t’he deixat un meme test al meu blog, passa’t si pots…i no deixis de ser tan feliç!!!
Ai, nina… Com no t’haig d’estimar????
Ninu
P.D. “cosaigatyuuuuuuu /aaandermaissskinnnnnn”…
9 anys és temps de sobre per aprendre la lletra de la cançó, espero que sigui el cas, què menys! Que maco aquest escrit. És preciós com cada parella té les seves coses, les seves circumstàncies que marquen la relació, i esdevenen la cosa més important del món. Incomprensible en el fet en sí, però es pot entendre perfectament pensant que tothom té els seus moments a la memòria.
Òscar, per què ha de ser la de Sinatra?!! Era la de Sinatra amb Bono, del CD DUETS que és preciosa! Gràcies per les felicitacions!
No sé si el mouen, Sònia, però ajuda! 😉 M’agrada molt que passis per aquí i, sobretot, que em deixis aquests comentaris.
Jo també t’estimo molt, ninu…
“I’ve got you under my skin
I’ve got you deep in the heart of me
So deep in my heart, that you’re really a part of me
Ive got you under my skin”
😀
XeXu, encara no se la sap però li perdono… Gràcies pel comentari, que m’ha agradat molt!
I a més el Barça és campió d’Europaaaaaaaaaaa!!!!!!!
aquesta mateixa cançó li vam regalar a un amic quan sortia de l’hospital amb un diagnòstic de diabetis… mala llet que tenim els amics 😉
Una mica de mala llet sí, però també és millor prendre’s les coses així amb humor, oi?