Vertigen
14/05/2009
Que no Robert, que no. M’ho pots pintar de la manera que vulguis que no hi pujaré. No és que no vulgui, és que tinc vertigen.
Entrada escrita sota les següents circmstàncies:
Meteorològiques: Continúa ennuvolat però encara no plou.
Físiques: Les mateixes que fa una estona…
Psíquiques: M’agrada participar en les propostes de Relats Conjunts i trobo que estic inspirada per tot (acabo de publicar un escrit no fa ni mitja hora) menys per estudiar.
13 comentaris
leave one →
susannacircumstancies.wordpress.com 
Breu i divertit… m’agrada.
el problema que tu tens amb la sra (o srta) eifiel el tinc jo amb els telefèrics en general. els pintin com els pintin.
bé, si els pinten a ras de terra potser me’ls miri d’altra manera! 🙂
Ben trobat, serà difícil convèncer-te! Però seria una manera de superar la por. Una bona manera!
Molt divertit. M’ha fet riure una estoneta.
Ostres! Ja veus! Que bo, m’ha fet riure molt! No m’ho esperava! Felicitats per aquest relat tant original!
Gràcies a tots i benvinguts als qui encara no havíeu passat per aquí.
Jordi , mooooolt breu. De fet, per això l’he escrit encara que acabava de penjar un post. Era una broma fàcil i, Òscar, com que tinc pànic a qualsevol tipus d’alçada m’ha vingut ràpidament el text al cap.
Xexu , la por no se supera així, ja t’ho dic jo. Vaig pujar a la torre de Collserola i una mica més i m’agafa un “síncope”. Imagina’t si haig de pujar a la Tour Eiffel!
Kweilan i Nymnia , quan l’he penjat he pensat que era molt xorra, però m’agrada que hagi provocat riures. Quan he llegit els vostres comentaris m’heu provocat un somriure a mi.
🙂
El vertigen és molt fotut sinó que ens ho diguin a les que en patim. Ja ens podran insistir que si és no és no 🙂
Molt xulo el teu blog! M’agrada el que escrius i les circumstàncies finals, físiquis i el que poses al final de cada escrit et dóna un toc personal molt adient.
Gràcies per la visita, Susanna. Et llegesc 😉
Salutacions!
Està clar que no hi pujarà 🙂 Són maques les altres pintures de la torre.
Hola Caterina! Sobre el vertigen tens tota la raó del món, si és que no és que no. I no hi ha res a fer! La de coses que ens perdem!
Gràcies pel comentari sobre el blog. M’agrada que m’ho diguis perquè fa temps que llegeixo el teu, tot i que fins ara no t’havia deixat comentaris. Benvinguda!
Pd40, algun dia aniré a París i com bé dius, no hi pujaré. Bé, si hi pujo ja us ho diré, 🙂 . Els altres quadres també són del mateix autor. Com que la frase del post em va venir de seguida vaig fer una cerca a veure si Robert Delaunay tenia més pintures de la Tour Eiffel. Gràcies per la visita!
Mira, jo tinc ganes de tot menys de corregir, revisar, actualitzar currículum… o sigui que, t’entenc…xulo!
Divertit i original.A mi que m’encanten les alçades! Llàstima del vertigen; hi ha una bona vista .
Susanna, doncs no saps el que et perds!! jejeje La sensació allà dalt és increïble!!
Hola zel bonica! M’agrada veure’t per la meva nova casa! No hi ha ganes, però estem en la recta final i, per fi, podré separar-me’n i veure com m’ha anat aquest primer any.
Gràcies per la visita i el comentari, Mireia! És una sort que t’agradin les alçades. A mi un dia tampoc no em feien res, Jordi, així que sí que sé què em perdo, perquè alguna vegada he gaudit d’algun paisatge des de dalt…