Una mica de “fúmbol”

Mai no m’hagués pensat que escriuria un post sobre futbol perquè mai no m’ha dit gaire res. Els entesos me’n dirien unes quantes de coses, però dubto que em fessin veure aquest esport d’una altra manera. Li veig més contres que pros, com a tantes altres coses, però bé. De fet, si hagués escrit alguna entrada seria sobre com de pesats ens posem amb el tema. Un exemple és el mateix TN, que si hi ha Barça no hi ha més noticies. I les notícies que s’hi poden relacionar les relacionem: Trobada de Patxi López amb Montilla — au, expliquem que han fet una travessa 2-1 cadascú al seu favor; Carme Chacón i Eduardo Medina intercanvien samarretes… En podria dir moltes més però només cal veure aquest vídeo per entendre què vull dir!  

El cas és que ahir sí que vaig voler mirar el partit. I podria fer un post sobre AQUEST Barça, sobre que jo era una de les que deia (ignorant de la vida) que no veia clar que Guardiola entrenés el Barça, que s’ha format un gran equip, que estic contenta que hagi guanyat… Però no. Del que tinc ganes de parlar és dels afeccionats, sobretot dels de l’Athletic. Mentre anava avançant el partit m’emocionava amb el bon ambient al camp, els aplaudiments a l’equip contrari, l’escridassada dels mateixos seguidors a qui havia llançat la llauna o el que fos a Albes, l’olor a esportivitat de veritat…

Em va saber greu que l’Athletic perdés. De veritat. Hagués estat millor guanyar la copa a algun altre equip, què voleu que us digui! D’aquest partit em quedo amb la imatge dels seguidors de l’Athletic drets, aplaudint al Barça però també al seu equip tot i haver perdut, donant-los suport fins al final. Quants barcelonistes no haguéssin marxat ja o si més no, haguessin deixat de cridar consignes a favor del seu equip.

Aupa Athletic!

 

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Meteorològiques: El cel ennuvolat, a punt de ploure.

Físiques: No m’agrada tant el futbol com per haver anat a Canaletes, així que estic prou desperta i descansada.

Psicològiques: Una mica emocionada encara pel savoir faire del partit d’ahir i esperançada perquè l’esport pugui servir de veritat de model de civisme, solidaritat i un munt de coses positives més.