Postpart(s)

Vet aquí que ahir crispeta va fer 9 mesos. Ja porta fora el mateix temps que portava dins. I quin postpart més estrany i diferent a l’anterior…

Potser perquè és la segona i es veu/viu diferent. Potser perquè ella és diferent. Potser perquè jo sóc diferent. Sigui pel que sigui o sigui per tot plegat, n’estic gaudint molt més que amb el micu de fira. Problema? Doncs que no la puc compartir, que no la poden abraçar, que els avis no la veuen tant, que no hi ha hagut opció d’anar al grup de lactància del CAP ni al de postpart per explicar les teves penes i compartir, que no hem anat a natació com amb el seu germà… En general els postparts sempre són difícils i a vegades solitaris, però a aquest s’ha sumat la situació que vivim (què llarga s’està fent la pandèmia) i sí que sí que tinc la sensació que no faig res més que estar amb i per ella. I no és dolent, no, però es troba a faltar quedar amb altra gent i fer una mica de vida social, cosa que només es trenca (per sort, crec, perquè ho necessito) quan vaig a buscar a l’escola al seu germà.

Amb el primer em va fallar la part emocional i amb la segona em falla la part social. Hauré de tenir un tercer a veure si trobo la correcta alineació dels astres i ho gaudeixo tot!

Però va, que vull acabar de forma positiva. Ha estat un regal que hagi vingut a la família. Per variar, tampoc no és que dormi massa bé, però és riallera, simpàtica i un bitxo molt graciós. La omplo de petons i carícies i no sé quantes vegades li he dit t’estimo. Sí, a vegades també crec que li’n faig més o li dic més per les que no vaig fer o dir al micu. També m’ha servit per tenir una millor relació amb el micu, perquè encara ets més conscient de com passa el temps i de la necessitat d’aprofitar i guardar un munt de bons moment amb ells. Crispeta m’ha tornat una pau i una tendresa que m’havien quedat guardades no sé on.

Hi ha qui dirà que el 2020 va ser un mal any. Per mi va ser l’any que va néixer ella i em vaig reconciliar amb la maternitat…

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 13’24

Meteorològiques: Un dia ennuvolat però càlid.

Físiques: Prou bé després d’haver fet una sessió de MAMIfit online i una dutxa, tot i que senyoreta ha tornat a tenir happy party a les cinc de la matinada.

Psíquiques: Fa temps que no deia res i… quan he aparegut de nou? Doncs quan hauria d’estar estudiant (enèsim intent de presentar-me a opos)…Coses que em passen! M’agafa per posar rentadores o fer qualsevol altra cosa menys escriure el que toca.