erbmetes ed 1
Des del balcó sento música, alguns petards i veig fum del que deuen ser els últims actes de les festes, aquelles que us he dit que m’agraden tant.
El que no m’agrada és que el seu final també indica el final de les meves vacances i, per molt que t’agradi la teva feina, a qui li ve de gust tornar a treballar?
Però no és això el que em preocupa sinó que un any més intentaré que l’1 de setembre no sigui la fi del món. Deixo de fer moltíssimes coses i encara no sé ben bé per què. Sospito que la raó és la feina, que m’absorveix de mala manera. I no faig les coses millor per treballar més, així que hauria d’anar pensant com organitzo el meu temps.
Com ja haureu notat, una de les coses que més se’n ressenteix és aquest blog. No sóc gens prolífica escrivint aquí, ho sé, però resulta que quan més ho faig coincideix amb les èpoques sense despertador ni horaris. Però la pena no és aquesta. La pena és deixar de fer coses que he fet aquest estiu, que m’agraden molt i que no són gens incompatibles. Però sobretot fer-les gaudint-ne i no pensant que estic “perdent” temps. Temps per a què? Com dic, per a la feina, suposo… No em direu que no puc treure algun forat, en una setmana sencera!!, per fer algun cafè amb una amiga, per dedicar una estona a alguns dels molts hobbies que tinc però que deixo abandonats, per poder sortir de casa sense haver-ho tingut absolutament planificat… En fi, no em direu que no puc treure algun forat perquè els meus dies siguin una mica més satisfactoris?
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 21’40
Meteorològiques: Al meu piset no fa molta calor, així que bé.
Físiques: les pròpies d’un dia de platja.
Psíquiques: ja començo amb la neura de “uff, són les set, vols dir que hem de sortir ara?” I tot perquè ja tinc el cap en que em toca començar a treballar… L’1 de setembre se’m gira el cervell. I no pot ser!
susannacircumstancies.wordpress.com 
No feies precisament un post l’altre dia dient que et prenies les coses d’una altra manera? I què ha quedat d’aquella bona voluntat? Dona, l’1 de setembre no s’acaba res, només faltaria. Flexibilitat mental, no em diguis que deixes de quedar amb gent perquè et sembla una pèrdua de temps en època laboral? No fotem, llegeix la meva frase i si no hi veus l’absurditat, és que t’ho has de pensar bé, et convé més deixar la feina! Deixar de quedar amb gent perquè és una pèrdua de temps? O deixar de practicar hobbies, que són el que ens dóna vidilla? No m’estranya que desprès t’estressis tant i la feina se’t faci una muntanya, si precisament aquestes coses serveixen per foragitar les cabòries!
Sí, sí, i en això estic, XeXu. Com deia, estic arribant cada dia més de pressa on vull estar. Però això no treu que “la cabra tire al monte” com diuen en castellà, i que no em costi una mica d’esforç viure la vida d’una manera menys angoixant. Per molt absurd que sembli, no és fàcil canviar actituds encara que vegis que fan mal o no et funcionen del tot.El bo de tot plegat és que ara puc escriure posts com aquest on em dic a mi mateixa que freni, que reflexioni sobre el que estic fent i el que vull fer. I bé, només han passat 12 dies de setembre, però crec que me n’estic sortint força bé.
O sigui que no veurem un altre post fins les properes vacances? Doncs què bé xD
Tot és possible, Pons, toooooot és possible… Tant que no n’escrigui com que ara mateix em posi a fer-ne un.
Jo també he treballat en circumstàncies laborals: una escola durant uns anys i després d’aquesta pausa actual potser hi torni algun dia, així que entenc tot el que has comentat a la perfecció…
“Mal de muchos, consuelo de tontos”… M’agrada saber que m’entenen.
Espero que puguis tornar a treballar aviat!