Skip to content

On era jo aquest pont?

08/12/2011

Avui tinc festa però no he parat de treballar en tot el dia. Primer amb les coses de la feina que em porto a casa i després organitzant el pis. Papers per aquí, coses sense corregir per allà, les avaluacions a la cantonada, informacions d’inici de curs que no em serviran de res però no vull llençar i passo d’aquest prestatge a aquell altre… Roba per estendre, per recollir, per planxar, per donar i per regalar, pols amuntegada als mobles que no sé d’on surt però que ahir no hi era. Almenys no tota. I penseu que ja he acabat, que he fet tot? Ni pensar-ho! 

Sort en tinc d’haver fet pont i no treballar tampoc avui! Tinc la sensació que no paro de fer coses però que res no està acabat mai, que res no està al seu lloc i que no puc gaudir de res. Sí, ho sé, és final de trimestre i sempre m’atabalo. Però justament aquest any es pot dir que m’ho han donat tot mastegat a la feina i tot i així no hi arribo. 

Fa dos mesos que no publico res per aquí, no miro els blogs d’altra gent (el reader de google deu estar a vessar), no vaig a patinar, si quedo amb amics és perquè també hi va la meva parella i són coses ja organitzades… 

Tinc la sensació que tot va massa de pressa i que no gaudeixo de les coses que faig. Penso que fins i tot oblido quines són les coses amb què gaudeixo. Aquest pont ja ha passat i no me n’he adonat. On era? I aquests dos mesos sense publicar? 

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 19’16h

Meteorològiques: Aquest migdia sospirava mirant el solet que feia fora mentre jo estava tancada…

Físiques: Una mica de torticolis (suposo que tensional).

Psíquiques: Què poc m’agrada veure que no acabo de solucionar maneres de funcionar que no m’agraden gens… Santa paciència!

Anuncis
2 comentaris leave one →
  1. 08/12/2011 8:37 pm

    Tot està dins el cap. Si tens feina per fer, la fas. Sembla molt simple, massa fàcil de dir com perquè sigui fàcil de fer. Però pensa-ho bé: tens una altra opció que fer-la? La resposta segur que és NO. Per tant, menys estressar-te i més posar-te les piles. Si penses que no pots, efectivament no pots. Però si t’hi tires de cap, un cop està acabada la feina (curiosament, la feina sempre, sempre s’acaba, per més que sembli impossible), veuràs com de satisfeta et quedes, que ampla, que descansada. Aquesta és la sensació a buscar, així que ja saps, amb les coses que no hi ha més remei que fer hi ha dues sortides. O seure en un racó amb les mans al cap i plorar, o senzillament fer-la. Tu tries.

  2. 08/12/2011 9:24 pm

    Crec que no puc afegir res més al que diu en Xexu.
    Hi ha temporades de tot, si no arribes, no arribes, xò cuida’t i fes el que creus que has de fer.
    Molts ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: