Confinament amb nens

És casualitat l’anunci que han fet avui sobre la sortida dels nens al carrer i el fet que jo publiqui això. Ja fa dies que penso en escriure sobre el tema, però fins avui no he trobat l’estoneta. Ja em fa gràcia la coincidència. 

La veritat és que el micu de fira ho porta prou bé. Qui no ho duia tan bé sóc jo, que no estava preparada per tenir-lo a roda tots els dies, totes les hores. És un nen que juga molt poc sol i reclama molt la nostra atenció (sobretot la meva). A veure, és que no deixa de tenir tres anys, pobre, però aquestes setmanes abans del part me les havia imaginat d’una altra manera, la veritat, així que em vaig angoixar una mica. Però bé, al final l’A. i jo vam fer uns pactes i uns horaris i la cosa va millorar. 

És clar que el micu de fira ho porta bé. Ens té les 24 hores del dia. Esmorzem, dinem, berenem i sopem junts. Juguem amb ell amb els cotxes, fem trencaclosques, cuina amb l’A. i amb mi fa un munt de manualitats, pintures i altres històries. A quin nen de tres anys no li agrada això? 

El micu de fira té uns pares, crec, amb prou sentit comú i prou centrats. Som a casa els dos. L’A fa teletreball i jo estic de baixa, i els dos continuem amb el nostre sou. Vivim a un pis que no està malament. Fins i tot gaudim d’un balconet petit. Tot i portar-ho bé, aquesta setmana sí que ha estat més neguitós, també parla molt més de quan no hi hagi el virus farem això o allò, i anomena molt més els companys de classe. Normal, suposo, i encara està prou bé tenint en compte que ell no surt de casa des del 13 de març al migdia. Cinc boniques setmanes! 

Mirant-lo a ell, aquests dies he pensat moltíssim en altres nens a qui falten tantes coses! Hi ha tants tipus de famílies i circumstàncies que no es pot generalitzar. I llegir com ha escrit molta gent aquests dies a les xarxes sobre els nens confinats i la seva possibilitat o no de sortir al carrer m’ha fet bullir la sang. I què voleu que us digui? Comparar als nens amb gossos? Què és la gent que diu tan segura si poden o no i com? Psicòlegs? Pediatres? Jo que sóc mare no he dit ni una paraula sobre això, perquè no tinc gens clar què és el millor. I com dic, això que el nostre micu de fira no està en un mal entorn i és un nen sa. I amb la notícia que han donat avui no sé si estar contenta o no. Per una banda, m’alegrarà que pugui sortir a esbargir-se una estona, però per l’altra em fa força por. Demà no sé si llegiré o no gaires coses perquè ja em veig els anti-nens amb un atac d’ira histèrica o què sé jo…. En fi!

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 00’37 (fa dues hores que estic amb l’ordinador a sobre).

Meteorològiques: No ho sé. Tinc les persianes tancades però l’última vegada que he mirat per la finestra plovia.

Físiques: anar a comprar aquesta tarda m’ha anat bé per estirar les cames. No em fa tant de mal l’esquena, ara mateix.

Psíquiques: volia fer un post diferent però 1) sobre aquest tema ja s’han dit i escrit moltes coses, i 2) no es pot estar concentrat si mentre escrius el post estàs mirant un capítol de La casa de papel. No es pot. Vet aquí per què porto dues hores amb l’ordinador a sobre.