Per molt que t’expliquin…
… o per molt que t’ho pensis, mai no és com quan ho vius. És molt bonic, sí, és una meravella tenir-lo aquí i més després de tant de temps de voler-lo, però no vull que se m’oblidi ni vull deixar de dir (i que consti que no participo a la guerra amb la pobre Samantha, simplement ha coincidit el moment en què puc escriure) que, a vegades:
Penses que et molesta; creus que t’has equivocat, que no ho hauries d’haver fet; t’angoixa moltíssim creure que no seràs mai qui eres abans; es baralla amb el pit quan menja i no saps per què ( i és horrible perquè mengen moltes vegades al dia); no vol estar en braços, ni al cotxet, ni al bressol i no saps per què; plora i no saps per què; vols molts perquès del seu comportament i no en tens cap; voldries que fos veritat allò que els bebès només dormen i mengen; et sents presonera a casa teva; et deixes d’il·lusionar per les coses; i un llarg etcètera que no puc acabar d’explicar perquè ja el sento plorar.
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: una estona ahir al matí i una estona ara mateix (18’47)
Meteorològiques: sort que tot i ser hivern fa un temps més que agradable i es pot sortir a passejar.
Físiques: cansada, amb son…
Psíquiques: a dies desbordada, angoixada sempre
susannacircumstancies.wordpress.com 
Preciosa la maternitat. Crec que jo adoptaré i així serà una mica més gran i m’estalviaré alguns problemes, no se, posem un de 18 anys.
M’encanta, perquè la gent generalment no m’explica res de bo de la maternitat. Però és taaaaaan bonic… Bé, suposo que a algú li semblarà bonic. Segur que no ets l’única mare angoixada, de fet, semblen unes preocupacions de manual, però això no crec que et consoli. Però si et dic que tothom se n’acaba sortint, i que segur que ho faràs bé, segur que no et descobreixo res de nou tampoc, però és la veritat. Però dir que, per alguns dels dubtes que exposes, referents sobretot a la teva vida futura, a casa hem decidit posposar aquest tema ad infinitum.