“Micu” de fira
Molts anys després (uns 7, concretament) d’haver pres la decisió de ser pares i haver passat per mil proves i etcèteres, el micu de fira va decidir que venia perquè sí, d’aquella manera que jo creia que els podia passar als altres però no a mi… I aquí estem, esperant, que ara passo per la fase de consum preferent i, si hi hagués risc de caducitat, alguna cosa hauríem de fer.
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 10,36h
Meteorològiques: No crec que faci molt bon dia. Sembla una mica rúfol i fredós. Ara ho comprovaré.
Físiques: Més que bé! La veritat és que encara estic prou àgil.
Psíquiques: Una mica de tot. Post ràpid abans de sortir a caminar una estona. Esperant… És estranya aquesta espera en què saps que pot passar avui o d’aquí a 10 dies… Esperant… Esperant que arrbin i s’instal·lin a casa uns familiars propers perquè volen ser aquí quan arribi el moment. I, mentrestant, intentant “fer vida normal”.
susannacircumstancies.wordpress.com 
Caram, enhorabona! Feia tant temps que no sabia res de tu que he hagut de mirar si ja ho havies anunciat, però veig que no, i ara ja és imminent? Doncs bé, com que suposo que ja no tornarem a saber de tu en una bona temporada, espero que vagi tot molt bé.
No, no ho havia anunciat, feia moooolt que no escrivia.
Moltes gràcies per l’enhorabona!
Felicitats!
PS: Micu de fira, ja li diré ja que li dius així.
Gràcies!
Eps, de moment li continuo dient així, com que el pobre no m’entèn… 😉