Recordo la que em va fer por

Tinc vertígen i és una m… Abans pujava a totes les atraccions de fira i ara només de veure-les ja em fa la sensació que vomitaré. No recordo quan em van començar a fer por les alçades. 

Pujava a totes les atraccions de fira i mirava i gaudia amb totes les pel·lícules o series de por que em passaven per davant. Recordo que la meva germana i jo estàvem al sofà i ella acabava marxant perquè l’espantaven i jo em sentia gran i forta perquè arribava al final sense massa ensurts. A més, era una de les poques coses que compartia amb un membre de la família amb qui no compartia/comparteixo massa coses. 

En canvi ara no hi ha manera i em fa una mica de ràbia perquè realment m’agradaven. Si estic sola a casa ni tan sols puc veure Mentes Criminales! I si la pel·lícula és un thriller de veritat ni sola ni acompanyada! El cas és que d’això sí que recordo el moment en que vaig pensar que alguna cosa estava passant entre aquestes pel·lícules i jo: any 1997 amb El coleccionista de amantes. No sé per què la ment es queda amb aquestes coses però tinc ben present sortir d’un cinema de Girona amb unes companyes de la universitat, anar xerrant i… acomiadar-me d’elles. Recordo perfectament que en el temps que vaig trigar en arribar al meu pis (que era no res) vaig mirar enrere no sé quantes vegades, vaig accelerar el pas, el vaig parar dient-me que era una peli i que estava tonta, i em vaig posar al llit preguntant-me des de quan em feien por aquestes pel·lícules.

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 23’49h

Meteorològiques: a les nits fa més fresca ja, tot i que durant el dia ha fet una mica de calor encara.

Físiques: mireu quina hora és! Morta de son! Per tant no penso revisar el post així que no sé com està escrit…

Psíquiques: estava sola a casa, sentada al sofà, mirant TV3 i escrivint un post que he deixat a la nevera per canviar-lo per aquest perquè després de Zona Zàpping ha aparegut “Una casa de somni” i he hagut de canviar de canal!