Ich liebe Berlin
Doncs sí. Després d’haver-hi passat uns cinc dies he tornat enamorada de la ciutat. Dic “he tornat” perquè el blog és meu i són les meves opinions però la veritat és que ens ha agradat moltíssim als dos. Encara no havíem esgotat els dies que ja parlàvem de tornar-hi alguna altra vegada.
Després de deixar les coses a l’apartament, la nostra primera visita a Berlín va ser al KaDeWe. Visita una mica friki, podríeu pensar, però no si sabeu de la nostra relació amb la gastronomia perquè no és que anéssim a visitar el centre comercial, no, anàvem directament a la planta gourmet a comprar el sopar del nostre primer dia allà. De tota manera, tan estranys no som, perquè si fem cas a algunes pàgines d’internet, el Kaufhaus des Westens és el tercer lloc més visitat de la ciutat. Però hi ha una cosa que m’agrada molt d’aquest edifici i és el paper que va jugar quan la ciutat estava dividida: una amiga ens ha explicat que els berlinesos de l’est el veien a través del mur i era com un símbol de la prosperitat econòmica i la vida que ells volien tenir.
Quan em plantejava fer aquest post no tenia molt clar què explicar i al final m’he decidit per dir que la ciutat s’ha de viure. Evidentment hi ha la porta de Brandenburg, l’illa dels museus, la torre de la televisió, el mur o el Checkpoint Charlie, però l’important és passejar, passejar i passejar, deixar-te les soles de les sabates als carrers de Berlin, obrir els ulls a la gent, als barris, a les diferències que encara poden quedar entre l’est i l’oest, a com viu la ciutat la seva història i com l’ensenya al món, a la ciutat dels mercats, de la barreja de productes i de gent… I com que tot això no ho sé explicar millor, aquí us deixo unes quantes postals de la nostra estada, esperant que us animeu a visitar aquesta ciutat o, si ja hi heu estat, que compartiu les vostres impressions fent algun comentari al post.
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 19’10
Meteorològiques: encara que sembli mentida, crec que fa menys calor a Barcelona que a Berlín…
Físiques: recuperada de les tardes que arribava petadíssima a l’apartament. Berlín és moooolt gran i s’ha de caminar molt!!
Psíquiques: era el viatge que no vam poder fer l’any passat i en teníem moltes ganes. M’encanten aquestes ciutats que t’atrapen i no saps explicar per què. No tinc massa fotos, tinc vivències… No m’ha defraudat gens i entenc tothom qui m’havia dit que la ciutat m’agradaria.
susannacircumstancies.wordpress.com 
Estic completament d’acord amb tu. S’ha de viure i passejar. Hi vaig ser fa més de cinc anys amb ma germana, i encara recordo moltes vivències que vam tenir. Un gran viatge!
La tinc pendent, igual que Londres. Són aquells destins que no tinc pressa per visitar, perquè sé que hi aniré sí o sí en algun moment. Berlín fa molts anys que em crida, (Londres no tant, la veritat), i he visitat només el sud d’Alemanya un parell de cops. Justament ahir, tornant del meu viatge, a l’avió vaig veure un reportatge sobre Berlín en una d’aquelles revistes, i vaig proposar anar-hi al novembre… però segurament no serà. Ens cal estalviar per un gran viatge de l’any que ve. Però Berlín caurà, i tant. No sé si ens agradarien les mateixes coses, però celebro que t’hagi agradat com esperaves.
La primera vegada que hi vaig anar si que me la vaig passejar, en canvi la segona vaig optar per aprofitar que la ciutat es totalment plana i vaig llogar una bici, llavors la lligues a qualsevol pal com veus que fan els natius de la ciutat i cap problema.
Doncs jo li he de donar una segona oportunitat. Entenc que vaig ser-hi poc temps (dos dies) dins del meu viatge en solitari per tota Alemanya. Van ser dos dies de molt mal temps i quasi tot estava en obres. Potser no van ser unes coordenades espaciotemporalsmeteorològiques adients, en sóc conscient. No em va desagradar del tot, però me n’havien parlat molt bé la gent d’aquí. La gent d’allà (Alemanya) em destacaven Hamburg per sobre de Berlin, i de fet vaig coincidir-hi. Hamburg em va encantar. I algun dia revisitaré Berlin amb més temps i espero copsar-ne aquest ambient que els d’aquí comenteu. Merci per passar-te pel blog!
rits, si hi vas anar fa més de cinc anys encara es devien notar més les diferències est/oest, suposo. És una ciutat que està creixent i està canviant molt i la gent que hi ha anat més vegades diu que està perdent part del que la feia diferent.
Així que XeXu, no triguis gaire en anar-hi. A Londres també hi he estat i no sé dir-te quina m’agrada més, bàsicament perquè allà m’hi vaig estar un mes i era el meu primer viatge en avió. Per força l’experiència ha de ser diferent. Per cert, que volaves amb Vueling,? 😉
<Pons, això de les bicicletes també ho he pensat per la propera vegada que hi vagi. No cal arribar petat cada dia de la teva estada allà. Perlamordedeuquinfartdecaminar!!!
Xitus, em va passar una cosa estranya en arribar: no em va agradar gens!!! No veia on estava la ciutat de la qual la gent me’n parlava tan bé. Les dues primeres nits vaig anar a dormir pensant “d’acord, ja l’he vista, però no m’agrada”. Alguna cosa va canviar després (els barris que vam visitar, la ruta guiada o vés a saber) que em va canviar completament el xip. Jo he sentit que a la gent d’allà no els agrada massa Berlín perquè, de fet, és una ciutat poc Alemanya. I sobre Hamburg també m’han dit que és preciosa però no la conec. Hauré de posar-hi remei!