Skip to content

L’amistat és… buff!!, no sé…

26/10/2014

Sobre l’amistat podria escriure un munt de frases, idees, pensaments… Però tots ells sense connexió, potser contradictòris. Res que no hagi dit algú ja o alguna cosa que cap persona hagi pensat. Però no m’entendríeu. No m’entendria. 

Què haig de fer per creure’m que tinc amics? Bé, jo ja sé que tinc amics. D’acord… Aleshores, per què em ve al cap tan sovint aquesta idea? Per què fa tant temps que vull escriure sobre això? És utòpica la meva idea d’amistat i per això no encaixen, diguem, els meus coneguts, les persones amb qui em relaciono? Què canvio, doncs, les persones per tal que s’ajustin o la idea en sí mateixa?

Hi ha persones que conec des de l’escola, el parvulari, i que com que vénen de lluny (en el temps, vull dir), m’aferro a la idea que o sí o sí han de ser amigues meves tot i que les nostres vides hagin anat per bandes molt diverses, tot i que no ens comuniquem en anys, tot i que… Tot i que no sàpiguen res de tu, de les teves pors, de les teves coses més profundes?

I els amics, han de saber tot de tu per ser-ho? No pot ser algú que no coneguis de tant de temps però amb qui t’hi trobis a gust, que no hi hagi silencis estranys, que tingueu conversa cada cop que us veieu, riures, complicitat?

I per què ho haig de raonar tot tant???!!!! Simplement vam quedar, m’ho vaig passar bé, i volem tornar-nos a veure abans no tornin a passar 15 anys…

.

Horàries: 19’30h

Meteorològiques: Diuen que és tardor però jo no ho tinc molt clar. Que jo vagi en màniga curta un 26 d’octubre no és normal…

Físiques: Una caminada improvitzada de dues horetes segur que fa bé al físic!

Psíquiques: Aquest cap de setmana hem quedat amb les companyes del pis de quan estudiava la carrera. No ens vèiem des de feia gairebé 15 anys i tot semblava igual com aleshores… Igual. I igual que aleshores penso si som amigues o no…

Advertisements
2 comentaris leave one →
  1. 26/10/2014 11:24 pm

    Bé, plantejar-se aquestes coses no està malament. Jo també tinc un concepte molt elevat de l’amistat, potser tant que al final t’acabes decebent a tu mateix. També passa amb altres temes encara més compromesos, són les expectatives. Mira que m’ho repeteixo, però ara no me’n surto gaire i ho vull aconseguir, però es tracta de no creure que les coses o les persones han de ser com nosaltres volem, ens agradaria o imaginem. Deixem que les situacions o les persones siguin com són i aprenguem a valorar-les per això. Si no tenen allò que havíem pensat, potser tenen coses encara millors de les quals estem passant i no valorem en la justa mesura. Les típiques coses que t’adones de com en són d’importants quan les has perdut…

  2. 27/10/2014 1:30 pm

    La definició d’amic es força variable. Un amic es qualsevol d’aquell munt de gentussa que tens agregada al facebook? Per contra un amic es algú amb qui sempre pots confiar perquè hi sigui allà i saps que no et fallarà? Que se jo…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: