Bocins d’estiu

Estiu i vacances és una combinació que d’entrada ja sona bé però jo no ho tenia molt clar a finals de juny… I no dic que pensés que passaria malament aquests dos mesos, ni molt menys!, però és clar, era inevitable pensar que poca cosa superaria les cinc setmanes de l’any passat a l’Argentina. 

A més, sempre he fet algun curs al juliol i una escapadeta a algun english-speaking per practicar la llengua in situ, i aquest era el primer estiu en força temps que el passaria sencer a Barcelona.

I per acabar de rematar la cosa, com que l’À està super enfeinat (millor queixar-se d’això que no pas de no tenir-ne) no podria comptar massa amb ell. 

Però res! Amb el goig de no haver de mirar el rellotge he anat fent petites coses que han convertit aquest estiu en un altre per recordar. Serà un d’aquells que diré, “recordes aquell estiu que…”:

• Per fi vam anar a Praga?
• Al juliol ja vaig saber a quina escola treballaria?
• Vaig fer tants dies de platja, tant acompanyada com sola, a la Barceloneta o per la Costa Brava?
• Sortíem a buscar un gelat després de sopar?
• Vaig sortir amb la meva germana a les festes de Sants i vam riure un munt?
• Vaig gaudir del poble i de les cerveses a la piscina?
• Me n’anava a redescobrir el barri?
• Els sopars a la fresca  eren a l’ordre del dia?

–

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 20’13h

Meteorològiques: després d’uns dies que feien pensar que l’estiu havia marxat, torna el temps d’estiu.

Físiques: fantàsticament bé! He desconnectat tant aquest estiu que tinc forces per tot el què vingui.

Psíquiques: avui he començat, s’han acabat les vacances, però jo estic que encara no m’ho crec. És fantàstic això de no haver de re-començar en una escola. Primer dia superat i sense gens de tensió. Tot ha estat més fàcil i menys tens…

*Per cert, que això del títol és inspiració dels bocins de dimecres de la rits. Un petó 😉