Potser sí que ve de cinc minuts!
25/07/2013
I ella va pensar, “va, una estoneta més”. I aquesta estoneta es va fer tan llarga que va arribar tard el seu primer dia de feina…
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 17’03h
Meteorològiques: calor estiuenca. Molta calor! I diuen que ja han passat les tempestes de les tardes.
Físiques: relax total. És el què té estar de vacances!
Psíquiques: ahir vaig veure la foto a cal XeXu (tot i que la iniciativa és de la Carme) i, estant al llit, em va venir al cap aquest mini-relat, suposo que perquè estava pensant en què ara estic descansada, contenta, faig i desfaig, i que si continuo amb aquest ritme em costarà molt tornar a la feina…
5 comentaris
leave one →
susannacircumstancies.wordpress.com 
Això sí que és començar amb mal peu… la meva protagonista ja tenia una llarga trajectòria d’arribar tard…
I tant que ve de cinc minuts!!!
Un dels pocs avantatges de fer-me gran és que no tinc tanta mandra de llevar-me ni tanta son als matins… :DDDD
Gràcies per participar… si no animem una mica l’estiu blocaire… això està més mort que un dels del cementiri!!!
CAram, coincideixo amb el Xexu, això és començar amb mal peu!!
Les circumtàncies d’estiu també la van deixar sense esma.
Encara no me l’he llegit el teu, XeXu!
carmerosanas, a mi m’encanta dormir i em costa mooooolt llevar-me! Crec que seguiré sent jove en aquest sentit perquè dubto que això canvïi… :p
Qui no ha arribat tard a la feina per haver-se dormit, rits! A mí m’ha passat 😦 però per sort no el primer dia…
És que amb aquesta calor no ve de gust fer res, Rafel…