Manies
Qui més qui menys, tots tenim manies. I a mi, en una tarda plujosa de diumenge, tancada a casa de fa dos dies per febre i sinusitis, se m’ha acudit fer una llista de les meves. Segur que n’hi ha més, però aquestes són les que ara em passen pel cap.
Mania nº 1: El volum de la tele, de la ràdio del cotxte, de l’ordinador o de qualsevol altra cosa que m’ho permeti, no pot estar en nombres parells. El de la tele, per exemple, sol estar a 27 o 29, però mai, maaaaaaaaaaai, a 26, 28, 30, etc.
Mania nº2: L’ordre de posar el cafè dins la tassa és el següent: primer el sucre, després el cafè, després remeno (això és el més important) i l’últim que hi va és la llet. Imagineu si és mania (eps!, de la que jo no era pas tan conscient) que un dia l’À no va fer-ho així i de seguida va dir “perdó”. Jjajaja! Evidentment no n’hi ha per tant, però si sóc jo qui posa el cafè ha de ser així.
Mania nº3: El paper higiènic o el de la cuina s’ha de tallar per on toca, per les petites ratlletes que ja hi són allà per tal efecte. I el què no soporto és quan una capa es queda enganxada amb la de sota!!
Mania nº4: Si els esglaons de les escales tenen separacions, no trepitjo les juntes. Doncs sí, imagineu-vos una cosa així com la de Jack Nickolson en la peli aquella, però només amb les escales. Ei, però tampoc no penseu que és tan gran la mania, que si veig que perdo el metro bé que corro sense mirar on trepitjo per agafar-lo!
Mania nº5: Quan imprimeixo coses a casa aprofitant un full gastat per l’altra cara, el poso a la impresora de manera que quedi al revés. És a dir, que el què ja hi havia em queda girat cap per avall. No estic segura si s’acaba d’entendre aquesta…
Mania nº6: En un interruptor doble mai no es pot quedar un pujat i un altre baixat. Puc fer les mil i una combinacions a casa perquè els aparells quedin iguals. Això que veieu a la foto és un crim! :p
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 19’23h
Meteorològiques: ha caigut un xàfec momentani i ara sembla que només cauen unes gotes. La primavera, que té aquestes coses.
Físiques: amb el cap com un timbal de la quantitat de mocs (perdó) que hi pululen.
Psíquiques: més avorrida que una mona. He començat les vacances de setmana santa i no puc sortir, però tampoc tinc ganes de fer gaire res a casa…
susannacircumstancies.wordpress.com 
Mmm… potser és que jo sóc molt panxacontent, i segur que tinc les meves, això no cal ni dubtar-ho, però les teves em semblen de neuròtica total! Jo diria que tinc certa tendència a la simetria i a posar les coses de determinades maneres, però no arribo ni de lluny als teus nivells, em sembla que al meu costat t’agafaria un cobriment de cor cada dia…
Buff quines manies més exagerades, em comences a fer una mica de por >_<
M’has deixat ben parada!
Quan he començat, he pensat, va un altre post per fer!! xò carai, em costa trobar manies com aquestes. El pitjor, segur que les tinc, xò ara mateix no les sé veure. Per tant, és una sort poder-les escriure, ja saps què son.
Les manies demostren que ets humana i diria que tots en tenim de manies, fins i tot el qui diuen que no. Si t’hi fixes sempre s’acaben percebent i/o veient! 😉
Jjajajja!! A veure, que són manies però no obsessions! Ni corro per casa abans d’anar a dormir per posar “bé” els llums ni deixo de beure’m un cafè perquè no hi ha el sucre abans…
Crec que sí, que petites o grans, tots tenim manies. Algunes les veiem nosaltres i d’altres ens les fan veure els demés.
Feia molt de temps que no escrivia i se m’ha acudit aquest post simpàtic de “bitxo raro” 😉