Recoleta vs Chacarita
M’agraden els cementiris. No sé per què, no sé què hi trobo, però m’agraden. Una de les coses que sabia que segur que faria era anar al de La Recoleta, però quan vaig ser allà vaig assabentar-me que també podia anar al de Chacarita, que també feien visites guiades. I, evidentment, ho vaig fer!
Són dos cementiris que no tenen gaire res a veure l’un amb l’altre i només de posar-hi un peu ja ho vam veure. Aquí en teniu unes quantes, de diferències:
– A Recoleta hi havia un munt de turistes esperant per la visita guiada, a Chacarita només nosaltres dos. De fet, a Chacarita em sentia estranya enmig de la gent que portava flors als seus morts, com invadint un espai, una intimitat, a Recoleta no.
– No recordo quantes visites hi havia a Recoleta, però moltes (més d’una en un mateix dia) i en diferents llengües. A l’altre només una en castellà cada 15 dies.
– Chacarita és 87 hectàrees més gran que Recoleta!
– A Chacarita hi ha tres maneres (no sé com dir-ho) d’enterrar la gent: en mausoleus, en galeries o a terra. A Recoleta només la primera.
– Mitjançant l’explicació de la vida de les persones que hi ha enterrades, a Recoleta t’assabentes una mica de la història política del país. A Chacarita hi ha la gent més popular.
– Evidentment, a La Recoleta no enterren la gent més humil! Diuen que és més car morir que viure a Recoleta…
Les dues visites guiades em van agradar molt, però potser em quedo amb la Chacarita perquè la guia ens va explicar moltes coses actuals (per exemple, com hi funcionen els enterraments, quanta gent s’hi enterra de mitjana…). I una cosa que em va sobtar força: ella és guia de La Recoleta i a La Chacarita ho fa voluntàriament, perquè no vol que es perdi que la gent el conegui.
.
Horàries: 0’31h.
Meteorològiques: A aquestes hores i tinc una calor!!!
Físiques: Tinc son, tinc una mica de jet lag, una mica d’enyorança…
Psíquiques: Estic massa espessa perquè em surti un post decent, però si no el publicava avui, no ho feia. I s’ha de publicar? Doncs potser no, però mira…
susannacircumstancies.wordpress.com 
Curiós. No és un tema molt alegre que diguem, però a fora de casa nostra hi ha més costum de visitar cementiris, perquè són diferents. Recordo els d’Edinburgh, res a veure amb els nostres i gairebé dóna gust passejar-s’hi. De dia, és clar! Ja veig que aquest de la Recoleta és més un parc temàtic que una altra cosa.
Jo no ho faig només fora. A Flickr tenia (bé, de fet tinc, però no es veu) un àlbum amb unes fotos que vaig anar a fer amb una amiga al cementiri de Poblenou. Trobo que hi ha unes imatges molt especials…
I ja tens raó, ja, una miqueta parc temàtic sí que és, sí, però ens va servir per entendre una mica la història del país.