Vermell
El vermell és un color que ni m’agrada ni em desagrada. Tinc un vano vermell, un jersey vermell, un estoig vermell… La pega de certa marca és vermella, hi ha globus vermells, llapis, fulls, bolsos, clauers, fruites, càmeres o telèfons vermells. El vermell està molt bé en molts llocs i en moltes coses. Però no en la cara!!
Fa molt temps que em passa, suposo que de sempre, i és quelcom que no soporto, que em costa molt d’acceptar o assumir o portar o com li volgueu dir. És igual si és amb gent coneguda o desconeguda, en grups de tres o de cent, però no puc evitar posar-me vermella en públic. I no puc! Ho sento però no puc. A vegades no parlo ni dono més opinions a la feina perquè sé que em pujaran els colors. Aleshores m’estimo més callar i guardar-me per mi les meves paraules. Si tot va bé, potser, i només potser, les comento en petit grup però res no m’assegura que no em pugin els colors igualment.
El tema de la conversa és el de menys. Ja pot ser sobre el temps, la televisió, els avions o alguna cosa que em pugui comprometre. Tant li fa! El cas és que si me n’adono que sóc el centre d’atenció ja l’hem cagada.
Fins i tot em passa amb amics meus!! Això té cura, doctor?!! 😦
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 19’35h
Meteorològiques: amb el temps que fa avui he dubtat si encara era primavera o ja havia arribat l’estiu!
Físiques: Cap problema, tret d’unes petites molèsties a l’esquena.
Psíquiques: amb les vegades que em passa això i el què em molesta no sé com no havia fet un post abans! Suposo que avui n’he sigut molt conscient perquè la conversa era una tonteria, he pensat que m’estava posant vermella, he intentat tranquil·litzar-me, cosa que no serveix, m’he posat més vermella encara i m’he desesperat interiorment!
susannacircumstancies.wordpress.com 
Et diria que això s’arregla fent-ho més, esforçant-te en aconseguir-ho, i al final ja no et farà res parlar en públic. Però em sembla que aquesta solució no et deurà agradar, per les vegades que et passarà abans de ‘curar-te’.
hehehe, com em sona tot el que dius!!! A mi tp m’agrada quan em poso vermella i ho faig molt sovint.
Crec que darrerament menys, xq he perdut algunes vergonyes o xq em sento més còmode en segons quins moments. Xò odio quan em passa i no ho puc evitar.
Això si, x si t’alleuja, tinc un amic que sempre que em maleeixo per haver passat vergonya o posar-me vermella em que és molt bonic, que és una cosa que pot arribar a agradar molt (xò jo no me l’acabo de creure gaire!)
Ànims!
No, si la solució la tinc clara i no, no m’agrada! 😉 Però bé, també he de dir que vaig practicant i que he millorat força, mentre més ho fas, menys t’hi poses. A vegades hi ha recaigudes, tens la sensació que vas més enrere que no pas endavant, però bé, són moments puntuals.
Per molt que hi penso no trobo què té de bonic això…