Què com hi he arribat?

Ara fa uns dies he tornat a venir per aquí a escriure i a visitar els blogs que llegia sovint i tenia abandonats, i també a descobrir-ne de nous. Un d’ells ha estat el de la Yáiza que, tot i haver-la vista comentar en altres blogs, no havia anat a mirar mai el seu. Bé, doncs d’aquí he anat al de la Montse i m’han engrescat a explicar com vaig venir a parar al món dels blogs.

Doncs mireu, a casa meva, la cosa va començar quan la meva parella va estar fora tres mesos i va començar-ne un per explicar què tal li anava per allà. Això era l’any 2007. Després, quan va tornar, va engegar el de cuina. I aquí ve quan jo no recordo si el meu primer blog va ser entre aquests dos o una mica després del de cuina (on hi col·laboro de tant en tant). Però bé, sigui com sigui parlo del 2007 o 2008.

El meu primer, doncs, va ser un que es deia D’això i d’allò. L’he intentat buscar i no me’n recordava ni del nom! Jo el buscava com a Silenci i es veu que aquest era el nickname que feia servir. En fi! Total, que l’enllaç ja no funciona, així que no puc mirar què hi escrivia. El vaig començar perquè no em sé expressar. Sí, de veritat, volia saber si escrivint escrivint podia arribar a expressar les coses que em passen pel cap. Crec que no en vaig aprendre gaire, però insisteixo, que encara estic per aquí!

Com que aquest primer era anònim i em va agafar força fort amb la dansa del ventre, vaig començar-ne un sobre el tema. El vaig començar sola i després vaig canviar el nom perquè hi havíem d’escriure tres més. Com que no va ser així i jo en aquell moment no tenia temps de res, el vaig deixar. Només va tenir una vida d’un any. Per sorpresa meva, encara corre per aquí, suposo que amb l’esperança que algú hi tornés a escriure… 

Es veu que el 2008 devia ser un any molt productiu quant a blogs, perquè també va ser quan vaig a començar amb el de la feina. Com us he dit abans, crec que no sé organitzar les idees per expressar el què vull dir i aquell em servia/serveix per posar una mica d’ordre en els meus pensaments. Aquest sí que és anònim i ho serà, així que m’estimo més no posar l’enllaç.

Amb això de l’anonimat tinc un gran què. Vés, ni que escrivís res de l’altre món. Vaig començar aquest perquè volia deixar l’anonimat de Silenci, hi vaig posar el meu nom (El blog de la Susanna i les seves circumstàncies) i fins i tot la meva foto! Després m’agafen fuigs-fuigs i me’n penedeixo! Així que vaig treure la meva foto de la capçalera però no el nom. Total, que ara que he tornat a buscar el de dansa del ventre, veig que pam! la meva foto i l’enllaç a aquest blog en l’últim post que vaig escriure acomiadant-me, que ara no puc eliminar, i vull!, perquè no recordo la contassenya. En fi!

I ja per acabar, sí, ja acabo, el març del 2010 vaig començar amb el de fotos, que és una cosa que m’agrada però que no li dedico el temps que caldria. Per què no publicava les fotos aquí mateix? Ni idea!! Avui he fet aquest enllaç aquí i hi aniré canviant les fotos de tant en tant. O no. Vés a saber!

Recapitulant: per la xarxa corren dos adreces que ja no s’usen i què eren meus, col·laboro amb el de cuina, tinc el de la feina, el de fotos i aquest. És clar, així no acaba de rutllar cap! 😉

.

Entrada sota aquestes circumstàncies:

Horàries: 22’49h

Meteorològiques: tot i que els del temps deien que les mones es desfarien de la calor, no ha estat ben bé així. Hi ha hagut massa núvols pel meu gust aquest matí…

Físiques: mandrosa… La mandra és una característica física??

Psíquiques: s’han acabat les vacances. Això voldrà dir un altre munt de mesos sense escriure?