Llengües, cultura i altres variables

Tot i que hi porto tota la vida jo no vaig néixer aquí, però sempre m’he dirigit a la gent en català. De fet, crec que penso en català. La meva germana, en canvi, que va néixer a Figueres, d’entrada sempre s’ha dirigit a tothom en castellà, fins que va conèixer la seva parella (ara ex), que va canviar de llengua. El què fa l’amor! Els meus pares, no ho han intentat mai de la vida. Bé, és curiós que ara, el meu pare, intenta parlar català amb la meva parella. Mmm… en realitat només ho va intentar un cop, no li surt gaire bé i ho deixa estar. No m’estranya! Tota la vida parlant castellà i mirant TVE1! A casa no es posava mai TV3 si no ho feia jo. Ah, o si hi havia partit, és clar! El què fa el futbol! La meva mare encara ho intenta menys que el meu pare, que ja és dir!, però resulta que al restaurant on treballa ha de parlar francès i, tot i que al principi li feia molta vergonya, s’hi ha hagut d’anar acostumant. Francès sí però català no. Curiós, oi?

I voleu més coses curioses? Els balls! Tant la meva germana com jo vam ballar sevillanes. A ella, catalana de naixement, se li donava estupendament això dels oles, moure la faldilla aquí i allà i ara el taconeo. Jo, l’andalusa de naixement, no us vull explicar on tinc el duende… Però amb duende o sense, vaig fer algun curset de sardanes (no n’he tornat a ballar mai més, no m’agraden, ho sento) i ara he tornat a les arrels, deixeu-me dir-ho així, i estic fent el què puc amb el flamenc. Però sabeu què? Que els meus pares, els que no parlen català ni a trets i que no miren mai TV3 S’HAN APUNTAT A SARDANES! Tranquils, que poc a poc seran “dels nostres”… 😉

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 13’57 del divendres 6 d’abril (no el publico ara perquè després d’estar tres mesos sense fer-ho no cal abusar. Just ahir hi vaig tornar!)

Meteorològiques: Setmana Santa segueix amb pluja. Ara, però, sembla que vulgui sortir el sol…

Físiques: Dormo, descanso, em relaxo… Fantàsticament bé!

Psíquiques: Això d’estar de vacances em provoca escriure. M’acabo d’adonar que les últimes publicacions, tret la d’ahir, són de les vacances de nadal. Com pot ser que m’absorbeixi tant el meu dia a dia?