L’abella Lola
La Lola havia d’haver nascut el dia 31, segons el doctor, però es veu que aquest havia llegit els números malament i va néixer el 13. Potser per això li sortia tot a l’inrevés.
Penseu que les seves primeres passes van ser cap enrere! Després, a l’escola, va començar a escriure de dreta a esquerra i això li va costar un munt d’hores de reforç amb la senyureta Lourdes. Evidentment, no s’orientava gens perquè sempre confonia el nord amb el sud.
Però bé, tot i això era una nena feliç, contenta i amb un bon grapat d’amics. Un bon dia jugaven a fer encanteris i s’imaginaven que les flors que agafaven eren varetes màgiques. La Lola va veure una abella i va dir: -Un, dos, tres i et converteixes en persona en un no res! Ai, mare! A ella que tot li sortia al revés… Sabeu què li va passar?
.
En aquesta entrada, la principal circumstància és que he vist el bloc del contes “divers” i no m’he pogut estar de participar. Espero que us hagi agradat!
Ja deia jo que aquesta imatge em sonava, que l’havia vista en un altre lloc…
Ara ja he sortit de dubtes.
🙂 Brillant! Molt i molt maco!
Gràcies pels comentaris, noies!
Què bonic! Sincerament jo ho trob difícil escriure contes, la trama en sí. Té mèrit, Susanna 🙂
M’agrada que t’agradi, Caterina! Gràcies! Jo no trobo que sigui fàcil, per això només m’atreveixo amb aquestes petites coses al blog…
Hola! Passava per aquí i veig que fa molt que no escrius, Susanna. Esper que tot bé! Una abraçada 🙂
Ni m’havia adonat que ja feia tres mesos!! Tot bé, gràcies, bunika! Només que no he tingut temps pel blog o que l’he deixat una mica de banda perquè tampoc sé ben bé què dir ni cap a on anar… No sé. Però mira, just avui he vist el teu comentari perquè em torna a picar el cuquet d’escriure. Fins aviat!