Autoestima
Has aparegut de sobte, mentre em pentinava. No sé si ha sigut abans o després d’haver estat pensant en aquelles coses que només es pensen quan et sents madura, adulta i segura. Em quedo una estona mirant al mirall, desitjant que et quedis amb mi per sempre més. Abraço aquest moment però et sento fràgil. Em sento fràgil. Tot i que ara fas estades més llargues sempre acabes marxant. Potser d’aquí no res tornaràs a desaparèixer, per això t’acarono i et busco en la meva mirada, en els meus gestos. En els meus pensaments. I pensant pensant, penso que cada vegada que vinguis em costarà menys acceptar que sóc jo qui et fa fora. Que sóc jo qui ha de deixar que et quedis.
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 17’19
Meteorològiques: us ho podeu creure que ha plogut i no me n’he enterat? Fa una temperatura que qualsevol diria que estem a gener.
Físiques: de vacances, dormint fins que el cos em diu prou…
Psíquiques: pensant en la tornada a la feina, en aquelles llistes de propòsits que no faig però que veig a tots els blogs…
susannacircumstancies.wordpress.com 
És molt punyetera i susceptible, l’autoestima: de seguida s’ofen i marxa. Amb qualsevol tonteria… Però un dia vindrà i es quedarà. O aprendrem a retenir-la, vaja… 🙂
Trobo que ja està bé que aparegui només de tant en tant. Si ve i es queda, potser et fa pujar els fums, i això no és una cosa recomanable. Visitetes periòdiques per recordar-te qui ets i qui pots ser estan bé.
Hombre, Ninu, tu per aquí! 😉 Poc a poc i bona lletra, oi?
L’autoestima XeXu, ha de venir i quedar-se. Si et pugen els fums ja no se’n diu atoestima sinó narcisisme, egocentrisme o alguna cosa d’aquestes. Només es tracta de què es quedi per poder-me estimar una miqueta més jo, no per a demostrar res a ningú.