Skip to content

Cascavells

31/08/2011

Les coses fan més por quan no t’hi poses que quan hi ets a dins. Això ja ho heu llegit moltes vegades en aquest blog però sovint és perquè parlo de coses més… com ho diria… d’allò que forma part de la personalitat. Aquesta vegada parlo d’una cosa més banal com posar-se unes ulleres de busseig i un tub.

Doncs sí, què voleu què us digui, a mi això de veure que hi ha peixos i “coses” a la platja em fa molta angúnia. Ja m’imagino el què hi ha, però com que no ho veig, no hi penso gaire. És clar que sóc de les que surten de l’aigua com un coet i amb el cor accelerat si quelcom m’ha fregat la cuixa. El millor de tot és quan, ja fora, miro el meu biquini i dedueixo que  ha estat el llaç del mateix… Patètic!

Però bé, tota aquesta paranoia del fons (bé, no tan fons) marí està en procés de canvi. Aquest estiu hem anat amb la meva germana i cunyat a la platja i he aconseguit posar-me les ulleres i intentar gaudir una mica dels peixets que ens envoltaven. Dic una mica perquè del tub encara no puc dir el mateix: ai, deumeusenyor quin horror respirar per la boca! Quina sensació d’ofec! En comptes de respirar a poc a poc crec que ventilava en excés i vaig optar per no fer més provatures no fos cas que acabéssim a l’hospital. Ho sé, exagero. No era tan greu com això. O sí? 

El cas és que els pocs segons que aconseguia estar amb el cap sota l’aigua, observant, desconnectant de l’exterior, admirant, gaudint… sentia cascavells. Sí, cascavells! Devia ser la sorra que es movia, o les pedretes… No sé pas. 

Fos el que fos, suposo que són els mateixos cascavells que sents quan has decidit enfrontar altres pors i te n’has sortit. 😉

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 13’35h

Meteorològiques: Xafogor, com no!

Físiques: Em queda una mica de mal de cap d’ahir, però passarà…

Psíquiques: A punt de superar una altra por. Un dels molts inicis a la feina! Estic contenta de tenir-ne per tot l’any però començar sempre em fa por….

Advertisements
5 comentaris leave one →
  1. 05/09/2011 7:32 pm

    Hola! M’he estat llegintn algunes entrades del teu blog: opos, el lloc des d’on escrius, la búsqueda de pis, Girona (a mi també m’agrada molt!)….i se m’ha fet molt entretingut! 🙂

    A mi això que expliques del peixos a sota a l’aigua fa un temps també em feia mooooolta cosa, i quan veia que hi havia roques, nedava sense mirar perquè em feia por! Ara ja fa uns anys que m’agrada bastant mirar els peixos! Quina gràcia això del tub, hi estic completament d’acord, és fa raríssim respirar entubat! Molt millor anar sortint a respirar!

    • susanna permalink*
      09/09/2011 3:49 pm

      Jjajajja! Veus? Pensava que era la única que tenia aquestes manies!! Moltes gràcies per passar-te pel bloc!

  2. 13/09/2011 12:03 pm

    jejejeje!! ara entenc el teu comentari a casa.
    va, afrontem la por plegades. Jo tb estic en aquest procés. El tub ja el tinc dominat, ara estic aprenent a baixar amb el tub a veure coses més avall, a compensar les orelles i treure l’aigua que es posa al tub. Com m’està costant!
    Però dia que passa dia que m’agrada més, tot i les meduses. és fascinant quan veus peixitus i els reconeixes: fadrins, oblades, júlies, molls… i quan veus una morena, un pop o un gall, ja no et dic!!!! increïble.
    a mi el que més por em fa és el propi mar, a qui tinc molt de respecte, i a les roques. Tinc poca força i nedo regulín, xò poc a poc és qüestió d’anar agafant confiança.
    va ànims!!! ja veuràs que xulo.

    això si, el bateig de buceig encara em fa mooolta més por que no pas gràcia.

  3. caterina permalink
    16/09/2011 4:09 pm

    La pel·li d’Spielberg va fer molt mal eh? 😛 És conya! Tots tenim les nostres fòbies i la majoria superables i absurdes. T’ho dic amb coneixement de causa. Cert, les coses fan més por abans, de pensar-hi, que no quan mos hi enfrontam. La ment humana és així, per protecció o el que sigui. No t’ha de fer vergonya explicar el que has explicat. M’ha agradat llegir aquest post, de debò 😉

  4. susanna permalink*
    22/09/2011 10:30 pm

    Tu vas molt ràpid, rits!!! De baixar i treure aigua pel tub res de res!!! I em parles de morenes i bateigs!! Ai, quina poooor!!! Jjajajaja!

    Gràcies pel comentari caterina! La ment humana és com és però jo estic decidida a canviar la meva!! 🙂 En fi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: