Abroad

No hi havia paradetes, no hi havia ningú venent roses, no hi havia més gent del normal al carrer… M’havia aixecat com cada dia per anar a la feina i havia fet el mateix camí de sempre. Recordava quan quedàvem per dinar, si teníem temps, o ens trobàvem a la tarda, o buscàvem qualsevol foradet del dia per veure’ns, agafar-nos de la mà i caminar el trosset de rambla que poguéssim. Se’m feia molt estrany no fer res de tot això. Era 23 d’abril i no hi havia res que ho indiqués. 

De tota manera, vaig anar a la llibreria del barri i vaig comprar-te un llibre. Em va costar decidir-me perquè no enteníem gaire bé l’idioma però en vaig trobar un que ja t’havies llegit en català i ja em va fer servei. Pensava que et sorprendria, que no t’esperaries el detall, que creuries que no hi havia pensat…

Però per a sorpresa la teva! Quan penso en el lot de llibres amuntegats damunt la taula i la galleda amb les roses… Encara se m’eriça la pell! Vas fer-me passar el millor Sant Jordi tot i que estàvem fora de Catalunya. Des d’aleshores sempre ho hem celebrat d’alguna manera especial i diferent. Això sí, sempre que les vacances ens ho han permès, hem tornat a voltar per les rambles i agafats de la mà. 

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 20’48h

Meteorològiques: Ha caigut un xàfec de c…

Físiques: Estic super mandrosa, gent!

Psíquiques: Ha estat el primer any que no he estat a Catalunya el 23 d’abril… Quan he vist la foto he pensat en aquells catalans que volten pels món de déu…