El (no) temps lliure
Això que llegireu avui està escrit des de fa uns 15 dies, del dilluns 14. Ho vaig escriure en un word pensant que el problema que tenia amb internet no trigaria més d’un parell de dies en solucionar-se, però no va ser així, en va durar 5 i després, sincerament, em vaig oblidar. Ara, buscant altres coses, l’he trobat i em sap greu llençar-ho a la paperera, així que aquí va el “copy & paste”:
Avui venint cap a casa pensava: “Faré un cafè. No, un cafè no, millor una infusió. Una infusió, seuré al sofà i seré molt conscient QUE VULL ESTAR al sofà”.
Aquesta setmana blanca he vist clarament que barrejo temps d’oci amb altres tipus de temps, bàsicament perquè NO SÉ tenir temps lliure. Aquests dies m’han passat volant i no n’he acabat de gaudir perquè no he tingut el control d’allò que feia sinó que m’he deixat dur pels dies que anaven passant. Perquè no he estat CONSCIENTMENT al sofà.
Ho sento, sííííííí!! Ho sóc! Sóc una controladoraaaaaaaa!!!! A més, quan estic fent una cosa, estic pensant en una altra i així, ja se sap, ni una ni l’altra.
Fa un temps això m’hagués posat de mooooooolt mal humor, però ara ho porto molt millor. No sé si perquè penso que ho puc canviar (encara que sigui mentida) o perquè em començo a conèixer i, com diuen els castellans, “si no puedes al enemigo, únete a él”…
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 19’27h
Meteorològiques:pluja, molta pluja…
Físiques: 99% (tu diràs, no he fotut brot en tota la setmana!)
Psíquiques: crec que aquesta vegada no calen més explicacions, que encara m’embolicaré i diria que ja s’entén prou bé la idea. No?
(La imatge és treta de Google).
susannacircumstancies.wordpress.com 
Em sembla que no ho he vist a l’escrit, però el que vols dir és que no et saps relaxar, oi? Bé, es tracta de no portar-se els problemes a casa. Fàcil de dir, però un cop poses un peu fora la feina, els problemes s’han de quedar allà. Pots seguir pensant en coses d’allà, però això no ha de fer perdre qualitat al teu temps lliure. Pensa en les coses que importen i les que no. A les que no ja dediques molt temps durant la setmana. Dedica la resta del temps a les que sí.
però de vegades calen aquests moments de no control. De pensar que hauríem pogut fer moltes més coses que les que hem pogut fer, simplement perquè el que necessitàvem, perquè també és necessari, era mandrejar o descansar.
Que no ho has vist a l’escrit, XeXu?? Ostres, m’hauré de replantejar la manera d’escriure els posts!!! Jjajaaj!! Exactament era això, que no em sé relaxar perquè no acabo de separar el temps d’oci del temps de treball, com si diguéssim. A vegades haig de fer feina i acabo tirada al sofà o voltant per internet i a vegades hauria d’estar descansant i estic pensant en la feina. Com dius, és difícil, però se n’apren…
rits, tens raó però el problema ve quan aquests moments són una constant en la teva vida. De tota manera, estic guanyant la guerra i cada cop són menys els moments en què em desespero per no haver fet…