Tarda senzilla de dissabte
Només el soroll d’una pel·lícula dolenta em distreu del no-fer-res d’aquesta tarda. No faig res i em deixo arrossegar, mig adormida, cap a un lloc i cap a un altre. Faig veure que treballo davant l’ordinador però no és veritat. Dec haver estat pensant en tot i en no res però no intentaré recordar on he estat, fa massa mandra. Ara he mirat el rellotge i em sorprenc de tanta estona que he passat perduda en els meus pensaments. Miro cap el sofà i el que sí que dorm és l’Àngel. Cadascú gaudeix com vol de la seva improvitzada tarda senzilla de dissabte…
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 17’54h
Meteorològiques: cel gris però no plou.
Físiques: hauria d’anar sortint d’aquest estupor, que aquesta nit tinc sopar.
Psíquiques: si ara puc improvitzar tardes senzilles de dissabte és perquè estic molt més tranquil·la. Estic aprenent a fer la feina entre setmana… Bé!
susannacircumstancies.wordpress.com 
És molt, molt important saber desconnectar de la feina, i per això estan els caps de setmana. Si aquests dies no aprofitem per fer les coses que ens agraden com per exemple, fer el dropo, el cos deixa de respondre i es posa en vaga.
Tens tota la raó del món, XeXu. El que passa és que hi ha gent que no sap desconnectar i jo era una d’elles. Per sort, això ja forma part del passat. Bon cap de setmana!