Skip to content

Rara avis

30/12/2010

La família o jo? No ho sé, potser amb el post ho esbrinem… 🙂 Tot i formar part del mateix, diguem-ne, grup, cadascú té les seves manies, les seves coses, uns et cauen millor, els altres gens bé… Resulta que, per motius que ara no explicaré, això de família com a cosa unida, tots a una, reunions grans al voltant de la taula, estius jugant amb un munt de cosins… doncs no sé què és; i sempre he considerat que la meva (pare, mare, germana i jo) era una cosa estranya, això no perquè no ho vulgui explicar sinó perquè tampoc m’he parat a pensar-hi mai), no només per la quantitat sino per la qualitat… De fet, no m’en sentia orgullosa.

Bé, millor dit, per la qualitat que percebia aleshores. Aquest nadal (o de fa un temps fins aquí) crec que he sabut entendre cada persona per separat, per què són com són (sóc, som…) i, el més important, que cadascú és com és. Això m’ha permés passar unes festes desangoixada. D’una banda, hi ha certes coses de certs membres que ja no em molesten tant, que les deixo passar i no m’hi capfico. Total, no hi ha solució. D’altra banda, suposo que acceptar això, també ha fet que pensi que la família postissa també és capaç de fer-ho. És a dir, si jo no m’angoixo per un cert tipus de comentari, per què ho han de fer ells?; si jo espero que hi hagi un comportament que no ha estat i m’aguanto, que s’aguantin els altres; que ja no penso que ningú sigui perfecte, que a cadascú ens agrada el que ens agrada i punt.

Al final, estic veient que la rara avis és el post… Deixem-ho estar...

.

Horàries: 20’29h

Meteorològiques: aquests dies ha fet molt més fred que avui. Aquest matí he sortit a comprar i no s’estava gens malament al carrer. Això sí, a casa tenim la calefacció engegada…

Físiques: més que bé!

Psíquiques: aquest és un d’aquells posts que escric per no dir res i que si m’ho repensés gaire l’esborraria. Per què l’escric, doncs? No ho sé, suposo que tenia ganes de parlar de la família però trobo que és un tema massa dens…

Advertisements
3 comentaris leave one →
  1. 30/12/2010 9:45 pm

    A mi la família, la que tinc ara, no em diu res. No em sento especialment còmode amb ells, i quan es reuneixen per Nadal em sento totalment desubicat. No hi tinc res a veure i no els veig mai, i si no els veig mai, per alguna cosa serà, no? Així que la meva estratègia és passar tan desapercebut com puc, estic allà, però no hi sóc, i només intervinc si em parlen, i amb els comentaris justos. I així passen les hores i arriba l’hora de marxar i anar a veure gent amb la que sí que vull estar. Has vist que fàcil?

  2. 01/01/2011 10:41 pm

    No he estat mai molt de la meva família, per tant en part t’entenc.

    Ara, fa uns anys, he conegut la família de la meva parella i en tinc millor relació de la que tenia amb la família dels meus pares.

    Les coses són com són i no les podem imposar. Cadascú és cadascú i de vegades els uns i els altres ens hem de suportar mútuament. Amb els anys m’he tornat més tolerant amb la família però procuro no freqüentar-la.

  3. susanna permalink*
    07/01/2011 9:13 pm

    Ja vaig dir que aquest post era d’aquells que estaven escrits de qualsevol manera. No sé si s’ha acabat d’entendre. XeXu, jo parlava de la família que se suposa que sí veus (pares i germans). Ui, l’altra part que no veig sí que em preocupa ben poc!
    Crec que com diu en Tomàs, això de comparar no és bo. O potser sí i és el que m’ha fet veure que cadascú és com és i prou…
    Bé, vaig a deixar els posts “familiars” que veig que no m’acabo de saber expresar bé… Jjajajaj! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: