Be happy!

Fa uns dies vaig veure al blog de na Tonina un vídeo que em va emocionar. Només sentir les primeres notes de la cançó ja vaig començar a notar unes guspires de felicitat: transmetia tendresa i pau. La combinació de Yael Naïm amb aquell vídeo és com una pujada de moral i una empenta per anar més enllà.

Potser (segur!) em quedarà un post una mica llarg, però em feia gràcia compartir amb vosaltres si jo aconsegueixo o no seguir tots els consells per arribar a ser feliç. Aquí els tenim:

Mostra’t. M’ha costat 30 anys però començo a fer-ho. I m’agrada!

Segueix el teu instint. Alguns dies més que d’altres, però temps al temps…

Inspira’t. A mi m’inspira tot, ara només em falta posar la inspiració en pràctica.

Deixa de ser una víctima. Home, una víctima no, que això sona massa fort…

Fes tot allò que saps fer bé. I el que no també, la qüestió és fer coses que t’agradin. Si no, ja puc deixar d’anar a patinar! Jjajja!

Estima la teva feina. Bé, més que estimar-la, fes-la el millor que sàpigues, i no te l’emportis a casa. I si te la pots estimar, ets una persona molt afortunada. Amb una mica més de temps, jo ho seré… 😉

Mira-ho tot des d’una nova perspectiva. Si no ho hagués fet així, ara aquest post seria molt diferent.

Tingues curiositat per tot allò que t’envolta. Tot i que després tinguis tan mala memòria i se t’oblidi.

No t’aïllis. Si no és per voluntat pròpia. És bo estar amb la gent.

Fes colla amb els qui estimes. Sense pensar que la gent t’ha d’estimar de la mateixa manera com tu ho fas.

Marca’t objectius. Fàcils d’aconseguir, superwoman!!

Acaba allò que vas començar. O no…

Ajuda els demés. Si t’has ajudat a tu primer. Pot sonar egoïsta, ho sé.

Oblida’t per un dia de les notícies. Bé, ara mateix les tinc de fons…

Balla. Què em queda? He fet Sevillanes, balls de saló, dansa del ventre, ara flamenc…

Mima’t una mica. I una mica més si pots.

Enfronta’t a les teves pors. Torno a treballar, no?

Visita un museu. Ara que ho dius, la última vegada va ser fa massa temps.

Alguna decisió és millor que cap decisió. Davant d’aquesta veritat, res més a dir.

Fes exercici. Estic apuntada a un gimnàs i, cosa força important, hi vaig.

Desendolla’t de la tele. Fàcil! Amb el què hi ha… (Sí, sé que acabo de dir que la tinc posada de fons, però el TN no compta).

Escolta música. Que no sigui de Halloween, ni de les que prepares pels nens, si us plau!

Mantingue’t en contacte amb la natura. Tot i que per la capçalera del meu blog pugui semblar el contrari, no hi estic tan en contacte com m’agradaria.

Ànim, tu pots. Ja em diràs! És que si no…

Busca l’equilibri. Recordeu aquest post?

Procura dormir bé. Vaig patir insomni durant un temps, però araaaaaaaa, ai mare!

Llegeix. O pinta mandales, que és el que faig ara quan abans llegia.

Compra flors. NO, que se’m moren de seguida! En tot cas, artificials.

Prova d’arribar-hi. Això ho deu dir per les dues oposicions que no m’he atrevit a presentar-me??

Programa un pla realista. Crec que ho estic aconseguint (tot i que a vegades encara me’n vagi pels núvols).

No et comparis amb els altres. Tu ets millor! No, ara en serio, en tot cas, no per sentir-te inferior!

Viu el moment. Doncs sí, no només quan passen desgràcies. Tot i que el dia a dia fa que ens n’oblidem…

No siguis injust amb tu mateix. Has sentit, Susanna?

Accepta que la vida té moments bons i dolents. I un caferet mentre mires la gent com passa pel carrer pot ser-ne un. Si dels dolents te’n recordes de tots, per què no dels bons?

Pensa cada nit en les coses bones que t’han passat avui. No tinc temps, m’he adormit abans! 😉

Deixa que entrin les noves idees. I si no en tinc?

Creu en tu. D’acord, segur que en tinc.

Sigues amable. Això ho hauria de dir la gent del meu voltant. Jo ho intento.

Deixa que la gent sàpiga com n’ets d’especial. Especial o no, que la gent sàpiga com sóc. De moment, amb això ja em conformo, no m’estresseu!

Sigues honest amb tu mateix. Tant com puc, que no és fàcil!

No deixis que t’obsessionin els pensaments negatius. Hi ha dies que insisteixen, però cada cop menys.

Centra’t en crear allò que desitges. Un dia, un dia… De moment encara estic dispersa.

Dedica temps simplement a divertir-te. Home, déu n’hi do els caps de setmana…

Dóna les gràcies a les persones que t’ensenyen, et donen suport, que t’animen i convida-les a prendre un cafè. En voleu un???

No ho oblidis… els diners no poden comprar la felicitat. Això us ho diré quan en tingui! Jjajaj!

Ofereix allò que ja no necessitis a qui sí li faci falta. Ni que sigui per egoisme i per sentir-me bé ja ho faig, ja.

Valora qui ets en aquest moment. Ui, encara estic “under construction”… No puc mostrar-me, intentar divertir-me, combatre les pors i valorar qui sóc!!! Primer l’1 i després el 2. Ja arribarà…

Forma part d’un grup. El grup, tal i com jo el penso, encara no l’he trobat. Igual el què haig de fer és mirar la meva definició des d”una nova perspecitva, oi? 😉

Troba un espai comú. Serveix el blog de cuina?

Cuida l’amor en la teva vida. Sempre! (O no, Àngel?)

Fes una llista d’agraïments. Millor els dic quan toca.

Estima la Terra. És la que tenim i l’estem maltractant una mica, pobreta…

Fes-ho el millor possible. Jjajaja! El meu problema és que en alguns sectors intento fer-ho millor que el millor possible.

No perdis l’esperança. Oh, i tant! Continuo buscant “el grup”.

Mai no deixis d’aprendre. Mai! Sóc mestra. Cada dia està ple d’aprenentatges nous.

Aprecia allò que tens. No em queixo…

Creu en quelcom tan gran com tu mateix. Mmmm… doncs creuré en que sóc gran!

Roman amb els teus amics i la família. Caps de setmana repartits entre aquí, allà i més enllà. Es fa el que es pot.

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 22’20h

Meteorològiques: fa fred al carrer i una miqueta de vent. Res que no sigui normal per aquestes dates.

Físiques: el dissabte vaig dormir fins les deu, avui gairebé igual i a més ha estat un cap de setmana ben relaxadet.

Psíquiques: contenta de veure els meus canvis. Fa uns mesos aquest vídeo m’hagués posat de molt mala llet perquè hagués pensat que no podia aconseguir res d’això de què parla. Ja no!!! 😀