Pluja
17/09/2010
Tenia ganes de colors reflexats a les voreres, de gent que es tapa el cap amb un diari i de nens que es miren els tolls i, de reüll, les seves mares. Tenia ganes del soroll que fan les rodes dels vehicles damunt l’asfalt moll i de gotes que esquiven el paraigües, cauen al meu braç o la meva esquena i m’ericen la pell.
Tenia ganes de pluja…
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: Tot i que el post l’he escrit al matí al metro, ara són les 21’02h
Meteorològiques: Cal que ho digui??
Físiques: Ara mateix tinc son i estic cansada…
Psíquiques: … però contenta d’haver tornat a la feina, cosa que em fa gaudir de molts moments amb els què abans no ho feia, com una simple pluja matinal.
5 comentaris
leave one →
susannacircumstancies.wordpress.com 
És molt xulo, bonica!
M’ha agradat molt, tan curtet i tan “sentit” (de sentiment). Una pindoleta de vida en forma de post (perdó si sono massa cursi)
Gràcies als dos; em fareu sortir els colors! M’agrada molt que em diguis aquestes coses ninu!
Manel, potser també sóc cursi perquè m’ha encantat el comentari, jejejej! I sí, conec la Mar gràcies al blog de cuina. Li vaig preguntar de què et coneixia perquè vaig veure un comentari teu al seu facebook. És moooolt petit aquest món i internet encara el fa més petit! 😉
M’agrada la foto! Jo també tenia ganes de pluja però preferesc l’estiu 🙂 Un post molt poètic!
A mi també m’ha vingut bé l’aigua. M’ha fet despertar després del llarg estiu.
Un post preciós..
Una abraçada