…27 maig del 2000
No sabria dir què és l’amor, què necessiten les parelles o què fa que escollim una persona i no una altra. De fet, en aquest tema jo ja anava malament des de bon principi, quan pensava que acabaria amb algú de tota la vida, algú conegut gairebé des de la infantesa. Potser ho pensava perquè tampoc no endevinava amb qui em podria acabar relacionant o bé per la meva inseguretat davant els desconeguts.
I vet aquí que a aparèixer el gran desconegut a Canal21.com (ara ja ni existeix) i vaig ser jo mateixa qui li va fer un privat perquè parlava d’anar de festa a Girona. Després d’aquell vespre van continuar les xerrades, els mails, les trucades i, finalment, la trobada.
Com us deia, no sabria donar-vos una definició d’amor, però en la meva experiència ha estat important el respecte, un regal inesperat i perquè sí, caminar sols (però de costat i cap al mateix fi), una mà que em busca sota el llit, una mirada que ha trobat un somriure, trobar el lloc perfecte al sofà, sentir una veu que em diu no el que vull sinó el que necessito per continuar endavant encara que faci mal, notar que els nostres cossos encaixen, deixar veure unes llàgrimes, que el soroll de les claus al pany no em sigui indiferent tot i escoltar-lo cada vespre, adonar-me que ha comprat els iogurts que m’agraden, deixar-me enganyar amb algun detall o sorprendre’m amb el cap de setmana que m’està preparant per celebrar els nostres deu anys i que em té intrigadíssima…
Per mi l’amor és tot això, per Miquel Gil és Déu en barca i pa amb formatge… Què és per vosaltres l’amor?
.
Avui no m’adono de les meves circumstàncies. Només n’hi ha una que m’importi ara mateix… 😉
susannacircumstancies.wordpress.com 
Definir l’amor em sembla que no està a l’abast de ningú, pobres mortals. Perquè per definir-lo cal anar fent una llista de detalls com la que tu fas, que es pot estendre eternament, i créixer i créixer. L’amor és molt gran, i ara ho saps. Espero que en puguis gaudir sempre. I que aquest cap de setmana sigui genial. Tai i com en parles, segur que hi ha posat molta il·lusió i serà de conya.
moltes felicitats per aquests 10 anys!
i molts més que vindran.
no crec que hi hagi una definició única d’amor. per cadascú de nosaltres poden ser coses ben diferents, i necessitar-ne de ben diverses per explicitar-lo. Tu en descrius de molt maques.
fer camí plegats. això és el més important.
aix, noia, que bunik! Felicitats per aquests deu anys! Espero que el cap de setmana hagi anat molt i molt bé! 😀
L’amor? buff… Jo no crec que ho pugui definir mai. Només puc dir que és quelcom de meravellós i que pot tenir tantes formes, la qual cosa et permet estimar diverses persones sense que un amor sigui millor que l’altre perquè, per sobre tot, sempre és amor! 😀
Enhorabona, Susanna! jo et porto 5 anys d’avantatge (he celebrat aquest any el 15è) i estic d’acord amb el Xexu i la Rits: no existeix una definició, cadascú es fa la seva. I encara diré més: crec que la definició és diferent no només en funció de qui estima sinó també segon la persona estimada. T’ho diu el pare de dues criatures 🙂
Se’m fa molt difícil definir una cosa així perquè a la meva edat no tenc la resposta i potser no la tengui mai. Evidentment tenc un ideal, però és això, un ideal que no crec que sigui real. Potser el problema és que darrerament tenc una visió una mica pessimista de les coses. En tot cas, ENHORABONA!!! 😀
Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions!!
La intenció del post era dir que cadascú tenim una manera d’estimar, de ser estimats i de definir l’amor, encara que sigui un ideal, Caterina. Us volia transmetre la meva, que com bé diu el Manel, no és la mateixa que en altres moments, pq les persones estimades són diferents. La pregunta era més aviat retòrica però m’ha agradat llegir els vostres comentaris!
Una abraçada!