La princesa, el drac i el (no tant sant) Jordi

Vet aquí una vegada una noia molt eixerida que va començar a estudiar a la universitat. Durant tres anys seguits havia compartit pis amb altres estudiants que, en menor o major grau, van acabar sent amics seus. Quan els deia que era princesa ningú no s’ho acabava de creure fins que no aportava algun tipus de prova com ara fotografies o bé ensenyava el seu DNI. El cert és que n’estava avorrida de la seva posició, per això només ho comentava amb persones que acabaven sent properes a ella.

A qui no li va dir mai, però, va ser un tal Jordi que corria per ahí i amb el que va tenir la mala sort d’haver de viure un temps. Era un tipus immadur, groller i cregut. No es pot dir que tingués mal tipus, però les seves bromes masclistes podien treure el més pacient de polleguera. Evidentment, la princesa tampoc no el podia veure! Només li faltaven les seves batalletes de seductor conquistador!  A les dones en general no les deixava molt bé i era el típic que reia de pensar en una dona pujada damunt una cadira, xisclant, amb una escombra a la mà i intentant matar el ratolí.

Farta dels seus comentaris, a la princesa se li va acudir una idea. No sabia si resultaria o no, però ho havia de provar: una mica abans que sonés el despertador li va deixar un regalet damunt la galta: un petit drac que dies abans havia vist passejant per la paret. En Jordi es va despertar amb el soroll de l’alarma i no només va xisclar en veure que tenia un animal damunt la seva cara sino que va sortir finestrà enllà en pijama i sabatilles!

Mireu com són les coses que, al cap d’uns anys, un cop acabada la carrera, la princesa va rebre al seu despatx un currículum interessant… Hmmm, Jordi, eh?, va pensar. Doncs sí, sí que tinc un treballet per a tu.

Si passeu pel Park Güell el trobareu acabant l’encàrrec de la princesa: un drac fet de trencadís.

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 17’41h

Meteorològiques: aquest matí he sortit amb jersei fi i sense jaqueta. Feia un gran matí per passejar pel Park Güell, per exemple!

Físiques: tot i que he anat al gimnàs, les agulletes comencen a estar controlades.

Psíquiques: anit al llit tenia una història al cap que no acaba de ser aquesta, però com que sóc així i fos com fos havia d’escriure el relat avui, aquest és el resultat. No, no m’agrada donar-hi moltes voltes a les coses quan m’hi poso…