Skip to content

Dies complets

19/04/2010

Hi ha dies que comencen bé i acaben bé. Un d’aquests va ser el passat 18 d’abril. Per començar, havíem quedat per esmorzar a l’Escribà els que poguéssin/volguéssin venir. Finalment només vam ser la M i jo, cosa que no em va importar gens perquè així, en la intimitat, em dóno més a explicar coses i ho necessitava. En tenia ganes, i ho vaig fer.

Quan va arribar l’altra M vam anar cap al Refugi 307, on havíem quedat amb la resta per fer la visita guiada. Feia molt temps que ho teníem pendent i no ens va decebre gens. La visita no dura més d’una hora en total i el preu és irrisori: 3€. Primer de tot et parlen una mica del context: per què es van construir, qui ho va fer, quants refugis hi havia a Barcelona, què passava a la ciutat, etc, etc… Tot aquest tema a mi m’impacta molt. Sempre m’ha sobtat que se’n parli tan poc d’una cosa que fa dos dies que va passar! Ei, que estem parlant d’una guerra de no fa 80 anys! Però en fi, això seria un altre post.

Un cop a dins del refugi, t’expliquen què hi havia, quan hi entrava la gent, què hi feia (bé, això és un dir, perquè ja us deveu imaginar què hi feien), quines normes s’hi establien… Al final de la visita, la nostra guia ens va explicar tres coses que s’hi van fer després de la guerra que no us vull desvetllar aquí per si hi aneu. Bé, no em puc estar de dir-vos que una té a veure amb una família andalusa, el seu gust i calidesa per la decoració i les barraques que hi van haver a Montjuïc. L’altra, amb una cosa que s’hi pot cultivar dins un refugi… Hasta aquí puedo leer

Total, que després de la visita al refugi, la T ens va explicar que a Plaça Catalunya encara hi ha senyals de bales del maig del 1937 i cap allà que hi vam anar. En sap molt de la Guerra Civil i a mi m’encanta escoltar-la…

Després vam continuar Rambla avall, que havíem quedat per dinar amb la M (quantes emes a la meva vida!) i la petita A. Quan s’ajunten tots aquests, que són del mateix ram professional, sempre acaben parlant de la feina, però haig de dir que es van portar força bé i no sempre van monopolitzar la conversa. 😉

Per acabar, vam conèixer una altra M, amiga de la M de l’esmorzar a l’Escribà, i vam tenir una xerrada ben interessant a la Laie de Pau Claris. Vam estar parlant, sobretot, sobre cuina, pa i el nostre blog. Em va caure molt bé i segurament no serà la última vegada que ens veiem.

Total, que aquest post és per dir que el dissabte m’ho vaig passar bé des de les 10 del matí que vaig sortir de casa, fins les 10 de la nit que hi vaig tornar a entrar…

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 16’02h

Meteorològiques: solet i un dia molt càlid.

Físiques: un pèl de son.

Psíquiques: no me’l torno a llegir perquè no he dinat gaire i en canvi m’he begut una cervesa. L’únic que espero és que us hagi trasmés que va ser un dia que necessitava.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: