Quan era petita…

…volia tenir un paraigües transparent. Ara trobo que són horribles!

…segur que feia més sovint el llit abans de sortir de casa.

…deia que quan fos gran em compraria un Renault Chamade. Sense comentaris.

…no feia gairebé mai els deures. Ara sóc mestra.

…no entenia Lluís Llach. Ara en sóc una gran fan.

…no m’agradava el color rosa. Ara tampoc!

…pensava que als 22 ja tindria fills. Ajajajj! Ja faig 8 anys tard!!!

…girava cua si m’adonava que no m’havia posat les arracades. Ara no giro cua però passo per algun antic “tot a 100” i em compro ni que sigui unes boles de colors.

…a la meva mare li costava la vida fer-me empassar el menjar. Ara sóc la Kissumenja, del blog Olleta de Verdures.

…no vaig tenir mai un paraigües transparent (així que la imatge no és meva, és de Google).

.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 11’21h

Meteorològiques: miro pel balcó i el que veig és un dia apagadot amb certes ullades de sol.

Físiques: cansada, però d’haver menjat tant aquesta Setmana Santa!

Psíquiques: post d’aquells del rebost escrits per ser trets qualsevol dia que vulgui o cregui necessari (com avui, que últimament no tinc visites)