De metges again
Fa un temps ja vaig fer un post on parlava de la meva experiència amb algun metge. Ara hi torno perquè com que he canviat de barri he hagut de canviar de CAP i, a més, hi he hagut d’anar (per força!).
El primer contacte amb recepció ja no em va agradar. Anava per una urgència tot i que encara no havia fet el canvi, però havia trucat a Sanitat Respon i m’havien explicat què havia de fer. Doncs no. A la senyora de la recepció no li donava la gana d’entendre’m i quan finalment va veure que s’equivocava, penseu que em va dir “perdó”, “disculpa” o alguna cosa similar? Al contrari, molt secament em va contestar com si li devés la vida “et passo amb el dr.X, però les urgències s’atenen al final”.
Molt bé, vaig cap a la sala i quan m’atén el tal dr.X em cau tot als peus. Ni em mira i la conversa que mantinc amb ell em sona a càmera oculta. Al final em recepta un protector d’estòmac que encara ara no entenc per què el vaig comprar.
Per sort meva, la cosa ha donat un tomb molt agradable. La vegada que hi vaig anar a portar els papers per fer el canvi, fins i tot vam acabar parlant de Llançà amb la bona dona del taulell, que evidentment no era la mateixa de l’altre dia. Em va atendre més que bé, cosa que li agraeixo molt. Metge per metge (l’únic que sabia era que no volia el doctor X), vaig acabar triant una doctora perquè, a banda que l’horari de visites m’anava bé, resulta que té el mateix cognom que la metgessa del poble, aquella que et pregunta, et mira, et toca i s’interessa per una… Casualitats de la vida o no, he trobat algú amb qui no em sento malament quan entro a la consulta.
A vegades et toca anar al metge més del que voldries, però com a mínim estic força contenta amb el tracte que estic rebent.
.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies (el dia que escric el post, ja que el deixo programat):
Horaries: 12’16h
Meteorològiques: tot i que no veig el cel, he hagut de fer córrer la finestra perquè trobo que s’està enfosquint l’estudi.
Físiques: molt sana!
Psíquiques: no tant! 😉
Ho veus com de vegades trobes gent bona i tot? Sempre et pots trobar gent borde, amb qui no t’entens i et tracten malament, però n’hi ha prou en canviar-la. En cas del metge és fàcil.
Ja tinc ganes d’anar a conèixer la nostra nova metgessa, tu! Ves que no m’inventi un mal de panxa i tot! 😉
Besets!
No costa, XeXu, però fa una mandraaaaaaa, sobretot pel poc que intento anar. Però sí que tens raó, sí, al final em vaig decidir a canviar però del que vaig canviar va ser de barri, jejjejej!
No cal que t’inventis res, Ninu, que només que li diguis que vas a conèixer-la perquè és la primera visita ja li agradarà, que és molt maca. Petó!!!