Carta al caparró
Estimat caparró meu:
Què tal estàs avui? Veig que continues més o menys igual. Ni hi penses ni hi deixes de pensar. Suposo que és normal perquè tens un embolic ben gros amb els teus nervis, les angoixes, la inseguretat… Fins i tot dubtes si hauries d’estar a casa o no. Però jo et diria que tothom té dret a sentir-se malament i a necessitar uns dies de descans. Mal no et farà, no?
Sempre has viscut amb angoixa i amb tensió i al final he dit que prou, que havies d’agafar-te uns dies per relaxar-te. Què innocent que sóc, però, que em pensava que si hi tornaves a donar voltes seria per veure què pots fer i no pas per pensar en el que no estàs fent bé… Què difícil que serà canviar-te!
Però és clar, el problema te’l crees tu sol, i aleshores això és més difícil de solucionar, perquè també has d’acceptar que la solució ha de sortir de tu. Però ho farem! Ara, el que et recomanaria és que, com a mínim aquest cap de setmana, intentis quedar-te en blanc, tot el que puguis. I dilluns ja es veurà… Què em dius?
Una abraçada!
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 18’56h
Meteorològiques: Aquest matí he sortit sense bufanda ni guants. S’estava bé al carrer perquè hi feia sol.
Físiques: El meu problema no són les circumstàncies físiques…
Psíquiques: … més aviat són aquestes!
susannacircumstancies.wordpress.com 
El sr. Caparró és molt poc donat a escoltar les veus que li recomanen quedar-se en blanc, donar-se una treva. El sr. Caparró és d’allò més tossut. A vegades.
És una Bona solució el cap de setmana cal desconnectar. Jo m’apunto a això! No és que sigui problema d’inseguretats ni res, simplement em cal. Sigui el motiu que sigui, aquest cap de setmana, cap en blanc!
Un post irònic, divertit, sobre un tema que és molest. El sr. Caparró, segons com, ens pot emprenyar i molt, marejar-nos, embullar, patir. Durant un temps és fàcil suportar-lo, fins i tot pot ser profitós per a aclarir certes coses i arribar a bones conclusions. Però quan no és així, val més donar-li uns dies de vacanes, sigui com sigui, segur que trobes la manera 😉
la llàstima és que no el podem desconnectar … i també és la sort que tenim!
molts ànims i una abraçada!
No vaig poder fer molt de cas als consells de deixar la ment en blanc, però bé, poc a poc… Gràcies pels comentaris!