Skip to content

El número 200!

07/01/2010

Primer van ser 100 i ara ja en tinc 200!! I més que en tingués perquè ja us ben asseguro que rebre comentaris m’encanta. No sé si és cosa de l’ego o de què, però saber que hi ha gent que em llegeix m’anima a continuar fent una cosa que a vegades no sé per què o per qui la faig. Igual que vaig fer quan la Núria va deixar el seu comentari, ho vull fer amb la persona que m’ha deixat el número 200.

La cosa té el seu què, perquè resulta que li vaig tocar com a Blocaire Invisible i m’anava deixant pistes perquè el trobés. Tot i que tenia sospites de qui era, no podia fer-li aquest agraïment per si de cas m’equivocava i no era el Manel. Per això, ara que ja sé que és ell, li puc fer aquest post, tot i que ja fa dies que em va deixar el comentari.

Doncs bé, el primer post que vaig veure d’ell és aquest. Confesso que no me’l vaig llegir, només vaig mirar la foto, que em va agradar moltíssim (evidentment!). Després, amb una mica més de temps he anat llegint i mirant-me les fotos amb més calma i he trobat una cosa que m’ha agradat força: no sé si escriu els posts i després tria les fotos o fa una foto específica per al que escriu. Suposo que n’hi deu haver dels dos casos. El cert és que, sigui com sigui, el resultat és molt bo. Com a mínim a mi m’agrada.

A més a més, la manera com explica les coses trobo que és molt bonica. Encara que les fotos no hi fossin, m’agradarien els escrits. Trobo que aquest tipus de post, aquesta forma de parlar, com si fossin pensaments, com si estiguessis somiant, és molt dolça.

D’altra banda, normalment segueixo blogs que parlen una mica de tot, i aquest n’és un d’ells. Igual t’explica alguna cosa sobre la construcció immobiliària o sobre  la primavera. És fantàstic!

En el primer post que vaig llegir es queixava (per segon cop) de la reproducció de fotos seves a d’altres blogs (i del problema en general), així que espero que no s’enfadi si li agafo aquesta per acabar. Si et demano autorització no hi ha sorpresa però si hi ha cap problema la trec, que a banda, m’imagino que és de les més personals que deus tenir pel blog. M’agrada molt, Manel! I a més dic que és teva… 😉

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 22’56h

Meteorològiques: Les mateixes que al post anterior. Més fred perquè és més tard, suposo…

Físiques: Una mica de mal d’esquena (massa temps davant l’ordinador)

Psíquiques: Amb ganes de fer aquest post però pensant que hauria d’estar fent altres coses, que demà s’ha de tornar a la feina. Amb il·lusió per continuar fent aquests agraïments i delerosa que arribin els 300, 400, comentaris…

Anuncis
3 comentaris leave one →
  1. 08/01/2010 12:24 am

    No sé què dir, Susanna. Suposo que jo també tinc l’ego un parell de talles més gros del normal 😉 perquè tots aquests “piropos” m’han arribat molt.

    Pel que fa a la relació entre textos i fotos, en alguns casos la foto il·lustra el text (de vegades és “d’arxiu” i de vegades la faig expressament) i en altres la protagonista és la foto, sobretot pel que fa als posts que contenen enllaços a àlbums de flickr.

    I no, no m’enfado per què m’agafis la foto, com vols que m’enfadi! efectivament, és potser la foto més personal que tinc al blog. Com et podràs imaginar, són la meva dona i la meva filla petita, i està feta quan tenia sis dies. Aquell post és també el més personal del blog. De fet, em sembla que és el text més personal que he escrit mai.

    Moltes gràcies per tot això tan maco que has dit, Susanna

    Saps què? vaig a comptar quants comentaris tinc jo 😛

  2. 08/01/2010 1:31 am

    Mira que passo vegades per aquí i no enganxo mai números rodons!

    No havia pensat mai de celebrar número de comentaris, però és clar, tampoc no celebro número de posts, ho deixo per si algun dia arribo a una xifra de quatre dígits. Jo agraeixo molt els comentaris, a tots i a cadascun, em caldria homenatjar a tots per l’esforç de millorar els meus escrits dia rere dia.

  3. susanna permalink*
    08/01/2010 9:49 pm

    Sort que no sabies què dir, Manel! Jjajajaaj! Ja m’agrada que no t’enfadis, és que si no no hi havia sorpresa. A més, sé que no és d’això del que et queixaves al teu blog.
    Mira, em va fer il·lusió adonar-me que havia arribat als 100 i si no canvia la cosa, suposo que aniré fent posts al 300, al 400…

    Tot i que com bé diu en XeXu, s’hauria d’agrair tothom qui passa per aquí, però en fi… posats a triar una manera, jo he triat aquesta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: