31: el meu

Aquest any, el 29 encara no teníem clar on acabaríem passant el Cap d’Any. No ens venia de gust anar al poble, marxar a qualsevol lloc sols ni quedar-nos a casa… Al final vam trucar a un restaurant pensant que ens dirien que de què, però sí, vam trobar lloc i vam anar a sopar a l’Àpat. Ja hi havíem anat alguna vegada i ens havia agradat.

Vam decidir sortir una mica abans de casa i pujar Rambla Catalunya caminant fins arribar al Dry Martini, per fer la primera copeta de cava.

.

Vam entrar al restaurant cinc minuts abans de l’hora que teníem la reserva. El que vam menjar va estar més que bé, com sempre, però per saber-ne més detalls haureu d’esperar que fem la crònica a Olleta de Verdures. L’única cosa que no em va agradar va ser que els primers plats anaven massa ràpid pel meu gust: encara no m’havia acabat un que ja em portaven l’altre. Suposo que ho tenen calculat així per alguna raó, de fet ens van dir que no arribéssim després de les 22h, i al final vam acabar cap a quarts de dotze, perfecte per acabar amb el raïm.

Us vau menjar els 12 gotims??? Jo no! M’en vaig deixar la meitat. Què va passar? Doncs que al final, tant de còrrer per arribar a les campanades i, o el cambrer es va oblidar que eren les dotze de la nit o no sé què va passar, que ni van avisar ni res de res quan de sobte vaig sentir algú picant una olla o el que fos. Aleshores vam començar a engolir i en un tres i no res la gent ja treia el cotilló. S’havien acabat els cops i jo tenia la meitat del raïm encara a la taula… Crec que no en van fer 12. En fi, que si és cert que no menjar-se’ls tots porta mala sort ja em puc calçar!

.

Després del sopar vam anar al Harrys’s bar, una cocteleria que està just al costat del restaurant, a Aribau amb Còrsega, i que ens agrada molt. Després de fer un Ginn Fizz i un Ron Cooler vam decidir baixar fins a Plaça Catalunya. Tot i els anys que fa que estem per Barcelona no havíem passat mai un cap d’any aquí (tret del passat, però que no vam sortir de casa) i a mi em feia especial gràcia veure què hi havia per allà. Baixant vam trobar la Tintoreria Dontell.

– Una tintoreria oberta a aquestes hores?
– És un garito. Hi vols entrar?
– Què dius? En serio? S’ha de pagar? (Clar, la gràcia de veure el garito sense saber on anava i haver de pagar per no sabia el què…)
– Entra i pregunta.

Doncs això, que vaig entrar i la música no em va agradar gens, ni la gent (no el tipus, sinó que ja no entenc haver de ballar donant-te colzades amb el del costat -ai, l’edat!) però em va fer molta gràcia el lloc, que de fora sembla ben bé una tintoreria.

,

A Plaça Catalunya ja no hi vam trobar res. Hi havia poqueta gent això que devien ser les tres més o menys. Si hagués estat oberta la Boadas (ja veieu, ens agrada aquest tipus de local) ens hi haguéssim quedat però trobar-la tancada ens va empènyer cap a casa. Així que vaig agafar l’Àngel de la mà (la foto és d’algun moment de la nit) i vam entrar al metro. Quan vam entrar a casa vaig sortir a mirar els llums del nostre (nou) barri i vaig pensar que m’havia agradat molt la nit, la companyia i els projectes que tenim per endavant…

Feliç 2010 a tothom!!

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 18’54h

Meteorològiques: Anit ja feia vent, molt de vent, i avui crec que no ha minvat gaire. Ja ho va dir en Molina, ja…

Físiques: mandaraaaaaaaaaaaaaaaa!!!

Psíquiques: no vaig anar a dormir gaire tard però tinc una mandra que no me l’aguanto. El post està fet de pressa i corrents perquè tinc les neurones de Cap d’Any encara i no volen treballar així que segurament podria estar millor si no l’hagués escrit avui, però trobo que és quan té sentit.