Tió improvisat. I genial!

Les coses improvisades són les millors i l’altre dia en vaig tenir una prova. El dia 24 a la nit sopem uns quants a casa dels meus pares: la meva germana, xicot, pares d’ell i àvia, el meu marit, la tita i jo. Anar a veure la Lola a la tarda va dur a que acabéssim amb un tronc a casa i fent cagar el Tió!

La Lola és tot un personatge que un dia haurà de tenir un post, no pot ser que encara no hagi escrit res d’ella aquí. En fi, que som com les seves netes i cosa que diem, cosa que es fa. Només va faltar que digués “ai, trobo que podríem fer cagar el Tió” perquè ella es posés la bata, sortís al carrer i em fes triar un tronc del pati.

A casa meva no s’havia fet mai perquè els meus pares són andalusos. El meu pare, tot seriós que és ell, no s’acabava de creure que realment el pugés a casa, el tronc. No tan sols vaig fer això sinó que vaig anar als xinos a comprar unes pintures, per fer-li la cara i una gorreta. En un plis vam posar la Tiona al sofà i la vam tapar. Jo estava com si fos una nena petita i la veritat és que m’ho vaig passar de conya. La persona més petita d’aquella reunió és la meva germana i en té 25…

A vegades les coses menys pensades són les que surten millor. El meu pare, que al principi no ens creia capaços de fer-ho, va acabar preguntant si ja no picàvem més; la meva mare va riure tant que no podia cantar la cançó; la tita, que em pensava que passaria del tema i que com a andalusa acabada d’arribar i amb quasi 90 anys no crec que entengués què coi estava fent, va deixar que li agafés la mà i piquéssim ben fort per veure què li havia cagat… En fi, que crec que va ser un dels sopars més divertits que he fet últimament.

Bones festes a tothom!!

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 16’30h

Meteorològiques: D’aquí una estoneta sortirem a passejar que avui fa un dia preciós.

Físiques: Mandrosa de tanta menjada, família i no fer res.

Psíquiques: … de Nadal, de vacances, però sense temps per mirar què escric ni com ni passar gaire pels altres blogs…